Enric I. Canela
Ángel Gabilondo, ministre d’Educació, té una gran tendència a dir el que pensa tot i que a vegades ho diu amb la seva retòrica de filòsof i no esvalota gaire el galliner.
Ara llegia que està inquiet per un afebliment del sistema educatiu si les comunitats autònomes mantenen les reduccions pressupostàries, es retallen les tutories i el professorat de reforç i suport i les universitats deixen de rebre finançament suficient de manera prolongada.
També que tot i que hi ha data electoral, el seu equip seguirà treballant al setembre en l’accés a la professió docent o l’Estatut del personal docent i investigador i en l’aprovació del reial decret de convalidació de crèdits entre ensenyaments superiors. Potser sí, però jo ho veig difícil si tot s’ha de pactar. O es tira pel dret o no hi ha Estatut del PDI.
En relació a les retallades de pressupost de les universitats diu que si el descens dels pressupostos apareix com estructural i comença a durar, es ressentiran molt les universitats, així que ningú es queixi després, adverteix, si cap és a la part alta dels rànquing internacionals.
El finançament, matisa, no ha tingut tants problemes des del govern central, encara que els hagi hagut, com des de les autonomies. Per a la participació de finançament privat a la universitat pública, planteja la idea de projectes compartits, amb objectius comuns, encara que mantenint l’autonomia universitària de decisió i gestió.
Té raó, compartim la seva preocupació i molt. Ara bé, de qui és la culpa de les retallades? Jo diria que el primer responsable és el govern espanyol. En el cas de Catalunya, a més, si no patíssim l’ancestral espoli estaríem parlant d’una altra cosa. No he sentit que els bascos estiguin patint tantes retallades.
Enric: D’acord amb el fons del teu article i, sobretot, amb el títol. Compte, però, amb això dels bascos (suposo que et refereixes a les institucions forals del País Basc del sud, inclosa la navarresa) que tenim tan idealitzat al nostre país (l’independentisme basc d’esquerres en diu “pacte de vassallatge”) i que ara és la trampa amb què el bipartit governant a la Generalitat de dalt ens vol envescar sota el nom ampulós, encara sense contingut, de “pacte fiscal” (i alguns beneits ja parlen de referèndum per ratificar-lo, com si ja ho tinguéssim al sac a mig lligar). Ja veurem què passarà quan els bascos del sud hagin de fer comptes en plena època de vaques magres com la d’ara (més cupo, perquè augmenten les despeses imperials incontrolables per ells en competències no transferides a les institucions forals –grans infrastructures com el TGV, exèrcit, casa reial, caixa única de la seguretat social…– , i en canvi menys ingressos fiscals, sobretot perquè per la crisi no entren tants diners a les arques de les hisendes forals). I hagin de fer les seves respectives retallades o increment d’impostos propis per obeir la política econòmica que imposa l’imperi espanyol (o si vols, tema que caldria discutir més a fons des d’una visió independentista, els organismes econòmics internacionals, amb l’imperi espanyol com obligat intermediari) a les colònies. En parlo en un article al meu bloc (on incloc enllaços que us poden interessar) i a Tribuna Catalana http://dietarihumbert.wordpress.com/2011/08/02/3191/
Humbert,
No conec gaire el sistema però sí els resultats. Tenen molts més diners i la quota que paguen a Madrid cada vegada la redueixen més. Enguany l’han reduït en el tema d’R+D. Pacte per aprovar el pressupost 2011. Miraré el que m’indiques per aprendre sobre això. Gràcies.