Enric I. Canela
Cacaolat és una marca molt antiga a Catalunya,amb Letona. Jo l’he conegut tota la meva vida. De fet no sabia quan es va fundar i arran de la desafortunada situació que ara viu ho he anat a mirar, al 1925!
L’any 1971 Cacaolat va ser comprat per Centrales Lecheras Españolas SA (CLESA). Malauradament Letona i el grup Clesa la va comprar el grup Dhul Alimentación, divisió d’alimentació del Grupo Nueva Rumasa de la família Ruíz Mateos.
Cacaolat és un producte excel·lent i molt popular a casa nostra. La marca funciona perfectament, però la poca solidesa de Nueva Rumasa l’ha portat a una situació límit. Ara l’empresa està concurs de creditors.
Els administradors concursals de Clesa, propietària del 90% de Cacaolat, van demanar al jutjat mercantil número 7 de Madrid que tramiti la venda de Cacaolat. Amb aquesta acció s’ajuntarien els processos concursals de les dues empreses. La Generalitat tem que si finalment es trasllada l’expedient a Madrid es podria perdre la catalanitat de la marca. Des que es va presentar el concurs de creditors diverses empreses.
El titular del jutjat mercantil número 6 de Barcelona, Javier Fernández, es va reunir amb les parts implicades en el concurs de creditors voluntari de Cacaolat per continuar amb el procediment. D’aquesta manera, es va assegurar una sortida catalana a la mítica casa de batuts de xocolata que, a causa de la fallida del grup Nueva Rumasa, a principi d’abril va arribar a una situació crítica. Aix+o si el Tribunal Suprem no acaba enviant el tema a Madrid.
Les possibles empreses compradores són:
Victory Corporate Turnaround que dirigeix Luis Victory, estaria dissenyant una operació a la qual podria sumar-se la família Daurella. Aquest fet s’ha mantingut fins ara en el màxim secret, ja que Cobega no volia que transcendís el seu nom fins que adopti una decisió en ferm de compra.
Fonts coneixedores del procés expliquen que Victory avalarà l’operació amb recursos propis i que si, quan conegui els números de Cacaolat, aquests resulten interessants, inclourà en l’operació a socis industrials del sector de l’alimentació, sent un d’ells el grup Cobega. Victory no ha volgut fer declaracions sobre això, però aclareix que, per ara, licita en solitari per Cacaolat.
En el sector fa setmanes que es parlava de l’existència d’«un tapat» en aquesta operació vinculat al mercat de les begudes. Tot indica que es tracta de la major concessionària de Coca-Cola a Espanya, pilotada per Sol Daurella, Alfonso Líban i Mario Rotllant.
Amb una facturació de 1.510 milions d’euros el 2010, Cobega no és present al mercat dels batuts. Amb la compra de Cacaolat, la companyia entraria en un nou segment de negoci molt sinèrgic amb la seva xarxa de distribució, ja que el gruix de les vendes del popular batut de cacau es realitzen al canal de l’hostaleria.
La pregunta és: per què Cobega amaga les seves intencions. No tenen clar que volen fer? Potser Victory és l’encarregat de reestructurar l’empresa, acomiadar treballadors i després passar-la “neta” a Cobega per que l’acabi de liquidar? Cobega està desmuntant la seva xarxa de distribució, és això només el que volen de Cacaolat?
Un segon interessat és Capsa, Central Lechera Asturiana. Aquest grup ja té làctics, el més possible és que es quedin amb la marca i eliminin la plantilla per fer el Cacaolat o qualsevol altre batut en algun altre lloc.
Hi ha una oferta d’un grup de directius de Clesa, a través d’Eneas Capital no he sabut trobar si segueixen interessats o no. Són els que volien que la decisió concursal es prengués a Madrid i no a Barcelona. Curiosament no hi ha cap directiu de Cacolat. No sembla que hagin presentat aval però poden intentar que el Tribunal Suprem passi el tema a Madrid, cosa que implicaria, a la pràctica, el tancament de l’empresa.
També està l’advocat Albert Bajet Royo, con una oferta de Roures Reengineering, una empresa que es dedica a la reestructuració d’actius en crisi. No hi ha més informació
Ens queda l’oferta més seriosa: Vichy Catalan. Aquest grup és l’únic que han dit de forma clara i en públic que els interessa la marca, el producte i mantenir la plantilla. Els primers que van dipositar al jutjat els tres milions d’euros d’aval. No tenen làctics i la seva distribució és complementaria a la que té Cacaolat.
A l’economia de mercat, no a l’especuladora, evidentment a Catalunya, l’interessa que l’empresa que es quedi Cacaolat sigui Vichy. Ens interessa que es quedi aquí per tal demantenir els llocs de treball, uns quatre cents.
Si voleu mantenir els llocs de treball i afavorir la nostra economia, cal que Vichy Catalan compri Cacaolat, cal que el jutge els deixi. Podeu moure Twitter salvem el cacaolat i Facebook Salvem el Cacaolat.
Els origens de Cacaolat estan molt lligats a Cardedeu, on encara hi ha la granja Viader, http://www.cacaollet.com/joanviader/9nou.pdf
Hola Enric,
Dius que “es podria perdre la catalanitat de la marca”. La marca és d’origen català, sí, però va deixar de ser catalana fa 40 anys. Per tant, en tot cas l’objectiu seria recuperar una marca.
La missió del jutge Fernández no ha de ser “assegurar una sortida catalana” sinó defensar els interessos de la massa de creditors, i això passa, entre altres coses, per vendre la marca al millor postor, sigui català o de Tumbuctú.
Coneixent la discreció de la senyora Daurella, escampar públicament un suposat acord secret entre Victory i Cobega i objectar que “amagui les seves intencions” segur que no la predisposarà massa a entrar finalment en aquesta suposada operació. En el món dels negocis (és el meu món) la discreció va sempre per davant de l’aparador públic, i un negoci no ho és fins que has anat a cal notari i l’has signat. Aquesta és almenys la meva experiència d’anys.
Sobre una oferta de l’advocat Albert Bajet i Roures Reengineering té tota la pinta de ser d’aquells personatges que es queden una empresa en fallida per quatre rals, la trossegen per aprofitar si hi ha quelcom aprofitable que es pugui vendre tot i que, normalment, l’empresa acaba sempre desapareixent.
Sobre Vichy, suposo que el seu possible interès és per les expectatives del benefici que es pugui generar en el futur i no pas “per mantenir la plantilla”. En una empresa privada el gruix de la plantilla és només una conseqüència, mai un objectiu.
Deixa’m dir també que després de mirar-me el diccionari no veig quina diferencia hi ha entre “l’economia de mercat” i “l’economia especuladora”. Admeto, això sí, que per a segons qui el terme “especular” és una cosa molt dolenta, i potser és que viuen al marge del món que els envolta o no s’han mirat mai el diccionari.
Només una cosa per acabar: el dia que els jutges preguin les seves decisions influenciats per les xarxes socials, “apaga y vámonos”.
Disculpa l’extensió del meu comentari, però ara són vacances i hi ha més temps per respondre amb deteniment. Segueixo el teu blog amb regularitat, i sovint hi trobo coses interessants, tot i que no sempre coincidents amb el meu pensament liberal.
Hola Miquel,
La clau és que l’empresa continuï treballant a casa nostra. Tens raó, es va perdre la catalanitat fa molt. Tens molta raó en gairebé tot el que dius. Les informacions que surten a Expansión i altres diaris van en la línia que indico. Jo no conec gens ni mica a cap d’aquestes persones i no puc opinar massa, però Cobega està canviant i em sembla que poc aniria a fer créixer o mantenir les fàbriques aquí.
Bajet, clarament com dius.
Especulació, potser mal interpretat, dóna més la idea de moure, senzillament, els diners sense cap altre ànim que guanyar diners amb poc interès en fer anar l’empresa. Normalment, tal com ho llegim, els especuladors compren i vénen coses, mai no les fan funcionar. O sigui no són empresaris (quan actuen com a especuladors). Potser no és de diccionari però és el que es fa servir.
Les xarxes socials poden servir per conscienciar a la gent dels problemes, no per influir en els jutges de forma directa. Tampoc ho voldria, però el tema del jutjat mercantil de Madrid ha convertit això en un tema que va més enllà dels negocis, vist des d’aquí, és clar.
Gràcies per seguir-me. Jo sóc una barreja. Liberal en algunes coses i socialdemòcrata en altres. A vegades no tinc clar que sóc.
Kim,
No ho sabia. M’agrada.