Enric I. Canela
Miquel Duran ha escrit un parell d’article sobre rànquings universitaris (d’obligada lectura per als que ens interessa el tema).
El primer és: El (bon) rànking d’universitats del THE: nova aplicació per a dispositius mòbils i graduació de pesos dels indicadors. Miquel Duran ha fet una feina que jo no puc fer, encara que vulgui, s’ha comprat una aplicació per a IPhone i, com diu, per tant per a IPad i ITouch, que li permet analitzar fins a 400 universitats i hi afegeix, més interessant encara, permet donar diferents pesos a les variables que fa servir el rànquing. Llàstima, és la primera vegada que m’hagués agradat tenir una d’aquetes coses (faig servir Blackberry).
Molt interessant el fet que l’aplicació permet veure 400 universitats mentre que en web només en veiem 200. Gràcies a aquest article sé que tenim tres universitats catalanes en aquest grup i que la resta de l’Estat en col·loca tres més. França en té cinc. No està malament.
Jo ja havia parlat d’aquet rànquing (veure Catalunya líder de l’Estat també en el rànquing del Times Higher Education 2010), que m’agrada, però no ho havia pogut fer amb aquesta profunditats.
El segon article és QS World University Rankings 2010/2011. Sobre aquest rànquing només hi he escrit 2011 QS World University Rànquings de Ciències Socials, però no he fet res sobre el de reputació. Una altra vegada llegint l’article de Miquel Duran veiem el bon paper, relatiu, de la nostra universitat.
Molt interessant. Gràcies Enric.
Si us fixeu, en aquests ranquings, Alemanya mai no surt molt ben parada. El mateix pot dir-se del Japó. Això lliga amb el que observem quan viatgem pel món. Els alemanys no estan pas obsessionats pel nombre de cites dels seus articles, ni molt menys per l’index h. Sí que estan més interessats (el mateix passa al sud-est asiàtic) per l’aplicació pràctica de la seva recerca. Un exemple: Alemanya no està interessada en fabricar cèl.lules solars. No obstant sí que està interessada en produir els equips necessaris per fabricar les cèl.lules solars.
[és una opinió personal, i des del punt de vista de la recerca tecnològica]
Kim,
En algun lloc ja ho he comentat. El tema no és el nombre d’universitats que hi ha en primera línia sinó el nivell mitjà de la universitat. Sí volem bona recerca però tenen una filosofia diferent quant a la formació de tècnics de grau mig. Els britànics tenen la millor universitat (en rànquings) però tenen una formació tècnica no massa bona. És una filosofia diferent.
Tens raó.
Kim i Enric,
teniu raó. La qüestió és tenir clar què és el que els rànkings mesures, i si ho fan bé, això de mesurar. Perquè n’hi ha que no ho fan bé, mesurar el que pretenen mesurar.
L’objectiu de les universitats anglosaxones és clar: aconseguir estudiants de fora que paguin una altra matrícula. A algunes universitats hi ha tans d’estudiants “d’overseas” que se’ls ha de limitar (m’ho deien la setmana passada els propis anglesos). El que sí canviarà és el tema del pagament de la matrícula, que el proper curs 11/12 passarà a ser un crèdit bancari a retornar durant la vida professional.
Miquel,
És habitual fer servir indicadors per coses per a les que no estan dissenyats. Efectivament, els rànquings anglosaxons i per extensió el de Xangai, estan dissenyats per atreure estudiants. De totes formes, interessa estar ben situat perquè alguns paràmetres estaran millor.