Enric I. Canela
He escrit un parell d’articles sobre Cacaolat (Salvem Cacaolat i Vint milions d’euros per Cacaolat). Avui faré el tercer.
Aquest comentari ve arran de la notícia: El Supremo decidirá si Cacaolat se vende en Madrid o Barcelona. Una vegada més hem de recordar que som a Espanya.
A Madrid (Clesa) volen que els diners de la venda de l’empresa serveixi per pagar els deutes de Clesa. A Barcelona volen que els diners vagin directament al crèdits de Cacaolat. Això no ho vol Clesa.
El comitè d’empresa de Cacaolat i els sindicats UGT i CCOO han expressat el seu “suport total” a la decisió del jutjat mercantil número 6 de Barcelona en relació amb la resolució del 5 d’agost passat, on es defensava “de forma clara la continuïtat del procés de venda de la planta productiva de Cacaolat”. Els treballadors consideren que amb aquesta decisió es garantiria el manteniment dels llocs de treball i del projecte industrial, tant de les dues plantes de Catalunya com de l’ubicada a l’Aragó.
En declaracions a l’ACN, l’advocat i professor de Dret Mercantil Francesc Tusquets Trias de Bes ha qualificat de ”seriós” el conflicte entre els dos tribunals mercantils. Tusquets ha dit que aquesta situació no es donaria en altres països de la Unió Europea, on la legislació sobre grups empresarials, com el cas del conglomerat de societats de Nueva Rumasa, es molt més ”competent i concreta” que l’espanyola.
Francesc Tusquets ha dit que tot i que la sol·licitud d’intervenció del Tribunal Suprem no paralitza automàticament el procediment de venda que està seguint el Jutjat Mercantil de Barcelona, només la possibilitat tècnica de què el Suprem pugui decidir la paralització provisional del procediment farà que els potencialment compradors que han manifestat el seu interès per la compra vagin a partir d’ara en ‘molta cautela’.
Espero que el proper article sigui per dir que s’ha venut a Barcelona.