Una reculada que no ens anima

Enric I. Canela

La Fundació CatDem escriu:

Excel·lència universitària

La crisi econòmica mundial que evidentment també assota Catalunya ha fet trontollar les bases en què recolzava la nostra societat. El model econòmic existent fins aquest moment ja no són cap garantia de desenvolupament i la relació entre la ciutadania i la política ha entrat en crisi. És per això que cal un replantejament sobre el rol que ha de tenir la política i és necessari un nou enfocament de la relació entre el públic i el privat. Potser caldrà admetre que els serveis socials oferts per les administracions tenen un límit i que n’hi haurà que hauran de ser assumits, almenys en part, per aquells ciutadans amb un poder adquisitiu alt. Així mateix, la crisi actual ha posat damunt la taula la idea que en el temps a venir l’esforç i l’emprenedoria, és a dir l’excel·lència, també comptaran a l’hora de poder créixer. Caldrà fer millor les coses i fer-ho amb menys recursos. El dèficit exagerat de les administracions ha obligat, malgrat que no agradi a ningú, a estalviar en algunes despeses. Fins i tot les empreses i les economies privades han hagut de fer el mateix. Però tothom sap que el cicle econòmic negatiu passarà i que tard o d’hora començarà la recuperació. Això és el que volia dir ahir el president Artur Mas quan va afirmar que és probable que el 2013 se surti del túnel.

Ara bé, per sortir-nos-en cal fer un gran esforç que contribueixi a fomentar la recuperació, promoure l’excel·lència i per estar preparats per a la nova etapa. Un dels agents que ha de contribuir-hi és la universitat. Ahir es va donar a conèixer el QS World Universities Ranking 2011-2012, que és l’informe que avalua les 200 millors universitats d’arreu del món. Allò que és té en compte per elaborar la llista és la qualitat dels centres d’educació superior d’acord amb els paràmetres de qualitat en investigació de les universitats, els índexs de contractació dels graduats de cada universitat i el compromís amb l’ensenyament i internacional de cada centre. En aquest rànquing només apareixen dues universitats catalanes, la UB i la UAB, que ocupen els llocs 176 i 194, respectivament. La dada es pot interpretar de moltes maneres: que és un èxit perquè almenys dues universitats del país surten esmentades o bé que desgraciadament ocupen posicions molt baixes. Tanmateix, és evident que qualsevol societat que pretengui assolir les condicions per sortir amb garanties de la crisi haurà de fer un esforç per millorar la qualitat de la formació universitària, caldrà que fomenti l’excel·lència, perquè la recuperació també dependrà d’això. Promoure una millor formació per garantir l’increment de les competències de l’alumnat contribuirà, segur, a sortir aviat de la crisi.

La dada és dolenta perquè representa una reculada (veure: La universitat catalana perd posicions en el QS World University Ranking 2011).