Enric I. Canela
Juan Manuel Badenas Carpio, rector de la Universidad Internacional Valenciana, universitat privada, escriu a El País l’article Retos de la universidad.
Entre altres coses diu: Les administracions públiques han destinat una part molt quantiosa dels seus pressupostos a la dotació d’infraestructures i plantilles de professors i personal de serveis de les universitats. La crisi econòmica, la pròpia evolució de les preferències dels estudiants, el mer pas del temps que fa que s’alterin les coses, però sobretot la globalització acadèmica i tecnològica així com el procés de Bolonya estan creant una sèrie de dificultats d’adaptació. Bé sigui per si mateixes o a través d’altres d’índole més flexible, les universitats espanyoles tenen el repte de dotar-se d’instruments que permetin adaptar la possible rigidesa de les seves estructures a aquestes noves demandes educatives o que condueixin a fer rendible i fer sostenible el gran esforç inversor que el Govern central i les comunitats autònomes han fet pel que fa al nostre sistema universitari.
En un context de crisi econòmica i de reducció (fins i tot per imperatiu constitucional) del dèficit públic, les universitats espanyoles tenen el repte de trobar fonts de finançament que vagin més enllà de les procedents dels pressupostos públics. Algunes ja ho fan en una part cada vegada més important per mitjà de patents i serveis que es presten de manera remunerada a la societat. Tot i així per subvenir als temps que s’acosten caldrà dotar-se d’instruments de flexibilitat i col·laboració que permetin augmentar els ingressos de les universitats més enllà de les aportacions públiques, les patents, els serveis i les taxes acadèmiques. Segur que entre tots som capaços d’imaginar i crear aquests instruments.
Llàstima que això no sigui possible a curt termini. Contractes se’n fan, serveis se’n presten, el problema és que augmenten els ingressos però també els costos associats a la prestació d’aquests serveis. El marge que deixen és baix comparat amb el cost. La universitat pública té uns costos derivats de les pròpies lleis i si no canvien res a fer.