Enric I. Canela
El passat dia 7 la Sindicatura de Comptes de Catalunya va emetre un informe sobre la Fundació de la UPC, encarregada des de 1994 de gestionar l’oferta de formació permanent de la universitat, en què qüestiona alguns aspectes dels comptes de la institució i posa en dubte la seva viabilitat econòmica (veure nota de premsa de l Sindicatura o veure informe complet).
L’informe assenyala que la Fundació Politècnica de Catalunya recull en els seus estatuts que els cursos que organitzi han de ser viables econòmicament i que ha autofinançar, un aspecte que la Sindicatura considera qüestionable d’acord amb els resultats analitzats.
En qualsevol cas, l’ens fiscalitzador reconeix que els comptes de l’exercici corresponent a 2009 expressen raonablement la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de la Fundació.
Entre les deficiències detectades, la Sindicatura assenyala que dels 48 cursos oferts dirigits per una desena de professors, 36 no van presentar la memòria econòmica prèvia que han de realitzar.
A més, després de revisar la despesa de docència vinculat a 68 activitats diferents, es puntualitza que en tres casos no s’ha pogut determinar a quins cursos corresponen les retribucions i en altres 21 no s’ha pogut comprovar ni les hores de curs realitzades ni el cost de cada hora.
L’anàlisi de les despeses de viatge reflecteix també que hi ha despeses que no es corresponen amb cursos, sinó amb despeses personals de professors, alhora que no s’ha obtingut la documentació justificativa d’uns 65.000 euros.
Les irregularitats detectades han portat a la Sindicatura a recomanar a la Fundació de la UPC una sèrie de mesures per contribuir a millorar la gestió i corregir alguns aspectes.
De fet aquestes coses són la conseqüència de la rigidesa del sistema públic i la manca d’agilitat que això genera i que obliga a les universitats a crear ens per fer determinades activitats. L’excés de rigidesa és sempre dolent.