Enric I. Canela
El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, en l’acte d’inauguració el curs de la Universitat Ramon Llull, ha recordat avui que l’adaptació de l’estat espanyol de l’Espai Europeu d’Educació Superior, el pla Bolonya, no té cap sentit. L’estat ha optat pel model 4+1, és a dir, quatre anys de grau i un d’especialització; mentre que a la majoria dels països s’han decantat pel 3+2.
Al seu moment es va fer un plantejament d’adaptació a Bolonya molt ferroviari, ha assegurat el secretari de d’Universitats de la Generalitat. Ha estat la decisió final i no té cap sentit optar per aquest model quan pràcticament tota Europa treballa amb l’altre. Això, assegura, té connotacions sobre els docents perquè el graus que s’ofereixen són especialitzats.
Jo crec que té raó, així ho defensàvem fa uns anys i vam perdre. Ara bé, no tots els graus estan mal fets. Alguns havien de ser més generalistes i altres menys. Mirar que és el que es fa al món és bo si serveix per copiar les coses bones. Malauradament a Espanya es fa a l’inrevés: es mira i es fa el contrari del que cal. La supèrbia espanyola fa que el dirigent pensi que ha trobat un model molt millor. Total: model ferroviari, via d’ample ibèric i no europeo.
I si en els graus es repeteix el model ferroviari clàssic, en el tema dels màsters encara és, en la meva opinió, pitjor, ja que es va començar la casa pel sostre. No és el mateix fer un màster com a continuació d’una llicenciatura (uns 300 crèdits) que com a continuació d’un grau (240 cr) o d’una diplomatura (180-225 cr). Cal tenir un mapa de màsters, i cal saber on es vol anar com a sistema universitari català.
Miquel,
Sí. Va ser la rucada mestra. Una conseqüència d la improvisació habitual. I aquí el Carles Solà, en contra de qualsevol lògica, va voler ser el primer no escoltant les veus que li deien que s’estigués quiet.