Enric I. Canela
Rebutja que les universitats públiques catalanes malgastin i nega que els estudiants paguin poc per la matrícula, un discurs que, segons ell, es repeteix massa sense acreditar-ho amb dades. M’alegra aquesta declaració, ell ho sap. Porto una lluita gairebé en solitari per defensar que els estudiants paguen molt més que el que els mitjans, en base a una absurda lectura que fan molts responsables universitaris i, en especial, dels governs han fet i fan. Calia el valor polític per dir-ho, especialment quan s’està considerant que s’ha de pagar dels serveix públics. Cal apujar les matrícules? Sí però amb beques, no dient que només paguen el 10%, el 14% o el 15%, quan la realitat és que paguen més del doble d’això.
Considera que, “evidentment”, sempre es pot millorar la gestió de les universitats però afegeix que moltes de les ineficiències de les que se les acusa no es poden atribuir a les mateixes universitats. Efectivament, una part molt important és el desgavell de la normativa sobre universitats i el model que la llei imposa. La primera cosa que cal és disposar d’un sistema que tingui alguna cosa a veure amb el món que ens envolta.
Segons dades facilitades per la UB, les retallades de la Generalitat en aquest centre han suposat deixar de rebre uns 50 milions d’euros, entre reduccions de subvencions, falta de compliment d’acords o previsions prèvies de finançament. Davant d’aquest descens de les ajudes, el rector alerta que la UB entrarà en dèficit aquest exercici 2011 perquè, assegura que no es pot traspassar el límit que afecta la docència i a la recerca en la primera universitat catalana. Té tota la raó. També fa temps que ho vinc dient. Igual que Mas-Colell ha dit a Elena Salgado que hi ha uns límits, la universitat també els té.
El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, del qual depèn la Secretaria d’Universitats, ha reconegut que cal una major inversió en universitats, ha explicat el rector, que raona que, a més, el pressupost dels centres catalans és menor que el de països europeus. Així doncs, diu, si volem que la recerca progressi, si no volem distanciar d’Europa, s’ha d’invertir en les universitats, com han fet França i Alemanya tot i la crisi. També afirma contundent que el sistema català és eficient. Jo faig una matisació, el sistema català és eficient tenint en compte que estem sotmesos a les normes de la funció pública. Ser una universitat pública, que és el que cal, no vol dir tenir una gestió de recursos humans com la que ens imposa la llei. Si ens comparem amb molts països europeus, no som eficients perquè els nostres titulats inverteixen massa temps en fer les carreres, repeteixen massa i el cost es dispara. El canvi en la governança pot pal·liar algunes coses, però sense canvis legals en profunditat no millorarem prou. No només són els diners.
Diu: Els recursos destinats a les universitats públiques no es poden veure de cap manera com una despesa, sinó precisament com la clau mestra de les solucions que el nostre entorn demana amb urgència. No cal dir res més, és evident.
A la UB i sense l’actual situació de crisi, s’hauria aconseguit entrar en un procés expansiu després de diversos exercicis d’ajust, ha dit el rector, que aposta per explotar la via dels patrocinadors abans de reduir el capítol de despeses de personal. Torna a dir una veritat com un temple. Les xifres estaven millorant, el dèficit eliminant-se, però amb la crisi se’ns porta a una situació impossible.
La UB ha aconseguit aquest últim any atreure diversos esdeveniments, com una desfilada de moda, que s’ha celebrat a l’edifici històric de plaça Universitat de Barcelona, i en les pròximes setmanes acollirà també part del rodatge d’una pel·lícula catalana. Aquesta via de finançament hauria explorar, segons el parer del rector, per aconseguir ingressos i com una fórmula per enfortir l’autonomia real de les universitats. L’explorarem, amb disgust, assumim la necessitat de fer la desfilada de moda i el que calgui per salvar el funcionament, però no és el que ens toca. El rector ha actuat amb sentit comú i valentia prenent decisions difícils. La desfilada va provocar crítiques, però segur que ha ajudat a evitar més dèficit o l’acomiadament d’algú.
El pressupost global de la UB, incloent-hi les fundacions privades i escoles majors i les investigacions, supera els 500 milions d’euros, dels quals uns 60 milions corresponen a matrícules i beques dels 60.000 estudiants. Amb vista a l’exercici 2012, la Generalitat no ha comunicat de moment. Ha demanat que si es retallaran més els pressupostos universitaris que aquesta decisió no s’ajorni fins després de les eleccions generals de novembre pròxim només per qüestions polítiques. Diu que no es pot utilitzar la crisi com a arma electoral i reclama un pacte de tota la comunitat universitària que asseguri el futur d’aquestes institucions educatives. Diu que la UB ja ha posat en marxa una comissió per abordar la consecució d’aquest pacte en l’àmbit universitari, una idea sorgida de l’últim claustre i que actualment es negocia amb la participació del personal docent, investigador, de serveis, administració i estudiants. No cal ni dir que cal saber ben aviat com s’ha de planificar el 2012, serà dur o molt dur i quan abans s’abordi el problema millor. Cal un acord de la comunitat universitària, que veig impossible, però si més no que la comprensió abasti a tanta gent com sigui possible.