Enric I. Canela
Adelaida de la Calle Martín, rectora de la Universitat de Màlaga des de l’any 2004, serà la propera presidenta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Assumeix el càrrec amb el repte de fomentar les relacions entre universitat i empresaris. Concedeix una entrevista.
– ¿Quina és la major prioritat de les universitats?
– És un moment decisiu. Un trajecte de 30 anys en què s’ha enganxat el gran salt ens ha deixat ben preparats per assumir noves responsabilitats i som essencials per al canvi d’estructura de la societat. Estem en el cicle de la crisi, que coincideix també amb un canvi de filosofia en les societats més avançades. Hem enfocar-per ser la resposta del canvi social, que és el que ens pot fer sortir del cercle viciós.
– ¿Què li demana al Govern i a les comunitats autònomes?
– Que apostin per l’educació, en el sentit més ampli. A través de l’educació es generen majors nivells de formació, que és el que necessita la societat. Una cosa que té ja tan clar la societat s’ha de posar en pràctica amb una aposta important en l’àmbit del finançament.
– ¿Què serà el primer que faci quan ocupi la presidència de la CRUE?
– Posar-me en contacte amb les institucions, els agents socials i els sectors empresarials. Amb els empresaris tenim un camí molt llarg per recórrer, tot i que ja s’ha iniciat.
– ¿Els empresaris valoren suficientment la formació universitària?
– No Quan em reuneixo amb empresaris, els dic que per què no contracten doctors, per exemple. I em diuen, i per què doctors? Perquè doctor és el que està preparat per reconèixer millor la innovació de qualsevol producte, perquè es prepara per a això, i aquesta preparació augmenta enormement la capacitat estructural de l’empresa.
– ¿Tem que les universitats es puguin veure afectades per retallades per reduir el dèficit?
– Tots hem tingut una reducció, més àmplia o més petita. Però no s’ha valorat encara que les universitats hem fet un canvi importantíssim per abordar l’Espai Europeu d’Educació Superior (Pla Bolonya). I això té un cost afegit que no s’ha aplicat. La universitat és conscient que estem en una època de «vaques magres» i ha pres la decisió de treballar més si és necessari a igual cost. Hi ha un altre aspecte que sempre reclam a l’administració: el suport a la recerca, que és essencial per generar competitivitat.
– ¿Què opina de la queixa generalitzada que un títol universitari no garanteix una ocupació i menys una ocupació de qualitat i ben remunerat?
– Del 40% d’atur juvenil, els menys afectats són els universitaris. Això ja és un gran pas per a valorar la formació. Però a aquests professionals que han adquirit un nivell de formació tan alt, moltes vegades se’ls contracta per ocupar llocs de menys nivell i es paga pitjor. És cert que probablement no hi ha una consonància entre la qualitat de l’ocupació i la formació de l’empleat. És una de les coses de la que haurem d’anar canviant.
– Seria necessari un reajustament de les carreres, per exemple, potenciant les enginyeries?
– El Pla Bolonya ha fet més flexible el disseny dels estudis. En els màsters, és clar. Els graus són més difícils, però també estem generant nous. Això vol dir que estem treballem una mica a demanda d’aquesta nova societat. Què tenim una tendència a la tecnologia? Estem en l’era de la tecnologia, però això no vol dir que les persones no seguim sent persones. I si busquem una societat del benestar, necessitem el suport de les Humanitats.