Enric I. Canela
Fa uns dies vaig escriure Si us plau companys, llegiu a Pello Salaburu. Em referia a un article seu publicat a la premsa. Com a conseqüència d’aquest article Pello Salaburu torna a escriure i incita a la sedició universitària. Tot el meu modest suport. Té tota la raó.
Ara reprodueixo aquest darrer escrit que és una carta enviada als rectors i rectores de les universitats públiques de l’Estat. Diu la carta:
T’envio aquesta carta preocupat per la situació en què estem deixant entre tots el sistema universitari espanyol. Vaig escriure fa uns dies un article que va aparèixer publicat en alguns diaris del grup Vocento (1). Vaig rebre a continuació més d’un centenar de cartes. És el que m’ha portat a posar-te aquesta nota.
Conec per pròpia experiència el difícil que resulta de vegades prendre decisions en la solitud del despatx rectoral: vaig acabar el meu mandat com a rector de la Universitat del País Basc fa ja més de deu anys, en aquells anys de plom a Euskadi. Quan vaig deixar el càrrec em vaig fer a mi mateix el ferm propòsit que mai no criticaria el treball dels meus col·legues en el futur: sóc dels que pensa que tots tenim el nostre moment, ho fem bé o malament, però quan tanquem la porta i diem adéu , el moment deixa de pertanyem. Així que la meva carta no és una carta de crítica.
És, però, una carta de petició. De petició perquè actuïs, juntament amb els teus companys, abans que això acabi en un desastre, com té tota la pinta. La idea de Bolonya va ser magnífica, i molt necessària, veient en el que ens estàvem convertint. Però l’hem destrossat, l’estem destrossant. Crec que entre el Ministeri i l’ANECA, i l’aquiescència de la comunitat universitària, fonamentalment pel paper callat i submís que han adoptat els rectors, estem engegant a fer gàrgares alguna cosa que podia haver estat una oportunitat magnífica per articular el sistema des de fonaments més sòlids. Però hem convertit Bolonya en burocràcia, en paperassa, en pèrdua de temps i energies i en un motiu de monumental enuig entre els nostres millors professors i investigadors. Tot això acabarà amb la resta d’il·lusions que poguessin quedar entre els acadèmics i acabarà convertint la universitat en alguna cosa essencialment pitjor. Ningú a Europa fa res semblant al que fem aquí: qualsevol especialista que s’hagi pres la molèstia d’estudiar una mica el tema t’ho dirà. S’imagina algú a un responsable d’una titulació a Cambridge omplint formularis de competències? I poso Cambridge perquè ens insisteixen, una i altra vegada, que tendim a semblar a les millors, encara que fan el possible, de manera sistemàtica també, per allunyar-nos d’elles. Pots posar aquí el nom de qualsevol universitat de cert prestigi, d’Europa o de fora d’Europa. A Espanya la universitat s’està mantenint malgrat els nostres responsables polítics, i no gràcies a la seva ajuda. Estem perdent tots massa hores, ho saps millor que jo, amb autèntiques ximpleries i sobiranes estupideses que ens porten al precipici.
Per això et demano que actuïs. I que actuïs negant a participar en aquest sainet, comunicant al ministeri que et negues a omplir més formularis i a participar en aquest femer de competències, percentatges, justificacions, sistemes d’avaluació i imitacions de programes que ningú va a complir, perquè ningú no té intenció de fer-ho.
Que actuïs sol·licitant al ministeri que ens deixi ocupar aquestes hores, tan necessàries, en atendre a l’estudiant, en treballs acadèmics o investigant. Que no ens faci perdre més el temps, els nervis i la paciència amb esquemes de comportament completament aliens a la bona tradició universitària. Que actuïs demanant un canvi radical en aquests absurds sistemes de verificació previs (molt més propis, per cert, de règims totalitaris) substituint-los per sistemes d’avaluació posterior, amb petició de responsabilitats, que és el que es fa en el món.
Ens estem carregant una bona oportunitat. Et demano que actuïs, que et plantes, que diguis “Fins aquí hem arribat” i manifestis en públic que el rei està nu. Et demano que actuïs com el que se suposa que ets: un líder universitari, no una peça més d’un engranatge que fa temps està encallat.
Com algun dia algú es pregunti com va ser possible que a la universitat espanyola es cometessin tantes malapteses sense que gairebé cap universitari digués res, espero que també trobi noms de persones que van fer gala de posseir una mica de sentit comú.
Moltes gràcies per la teva atenció, i rep una cordial salutació
Pello Salaburu
Qui escriu aquest bloc ho va dir al Consell Interuniversitari quan es va aprovar aquest estúpid sistema.
totalment d’acord.
Si no ho esmercem col.lapsarem sense ajuda externa.
Probablement, en els llocs d’europa civilitzats on això està implantat, els formularis de competències també s’omplen i molta o menys paperassa també es fa. De fet, també es deia paperassa al fet de descriure en un paper les competències dels llocs de treball, a avaluar-les periòdicament, etc. Això es va encarregar a molts comandaments intermedis no preparats per fer-ho i que deien que no era la seva feina, i tenien raó, no era la seva feina ni estaven preparats per fer-ho, probablement. Així doncs, i sense haver estat exposat a la que sembla la ingent paperassa del segle dissenyada, a més, per uns pedagocs bilipendiats, crec que certament han de ser experts tècnics, i no necessàriament els docents, els que han d’emplenar aquesta paperassa ex ante, in itinere i ex post, però cal que hi hagi paperassa, o dit d’altre manera, cal deixar rastre adient de què volem formar, com ho fem i quin resultat tenim. Si això es pot fer sense paperassa millor.
El muntatge de les avaluacions, verificacions i competències és de bojos.
Jordi,
En el model britànic s’omplen papers i defineixen els títols, però sense posar bajanades per a una ANECA. Les avaluacions es fan, a posteriori, i tenen incidència en la matrícula. Això sí, els programes són menys “democràtics”
Totalment d’acord amb en Pello.
Vés a saber quan acabaran amb aquesta llauna.