Els estudiants no en tenen la culpa

Enric I. Canela

El 23 de setembre Helena Pujol i Bech, una noi distingida amb una de les beques atorgades als estudiants amb nota més alta d’accés a la universitat, escrivia una carta a La Vanguardia que deia:

Dijous passat, quan falten tres dies per a l´inici de curs a la facultat de Geografia i Història de la UB, es va decretar que faltaven hores lectives als estudis d´Història de l´Art. La resolució ha estat un programa de pràctiques els dimecres al matí, algunes d´assistència obligatòria. Això es va saber un cop l´horari, publicat al més de juliol a la web, havia estat resolt i aprovat de manera oficial. La reducció de plantilla docent també s´ha fet evident: de quatre grups ara n´hi ha tres, amb una mitjana de 100 alumnes per grup. Les pràctiques en una carrera humanística i dins de l´aula són una ximpleria; la majoria d´elles es basaran en vídeos i documentals. Són molt més importants els coneixements humanístics que un professor pot transmetre en una classe teòrica. Estem indignats (alumnes i docents). I que ningú s´imagini que a la UB del Raval som una colla de penjats; som estudiants motivats i apassionats per l´art i la història, que treballem i estudiem, i que trobem dificultats per assistir a les classes pràctiques que han establert.

Avui llegia una altra carta seva a El Periódico:

El 17 de novembre hi ha convocada una vaga a les universitats públiques catalanes, tant per al personal docent com per als estudiants. Fa un any vaig rebre una beca, atorgada als 500 estudiants amb més bona nota d’accés a la universitat, i el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat va pronunciar un discurs en què semblava que els estudiants de Catalunya fóssim el futur d’aquest país, però crec que les bones intencions es van limitar a aquelles paraules. Les contínues retallades en l’ensenyament –també l’universitari– desil·lusionen els alumnes. Em pregunto com volen aplicar el pla Bolonya amb les classes atapeïdes, plenes d’alumnes i amb uns professors en precari. Tinc la sensació que aquell discurs ha perdut importància. Es van fonent les paraules d’ànim i de valoració dels estudiants i les ganes de seguir estudiant aquí.

Per sort la universitat és diversa i el que ella viu no té res a veure al que jo veig i visc a les classes del meu àmbit, les ciències experimentals, però el que denuncia és greu, molt greu. El desencís i trencament de les il·lusions dels nostres estudiants més qualificats, la pèrdua de capital humà.

Val a dir que si no m’obliguen els “piquets informatius” no penso fer cap vaga. No serveix per a res i l’únic que farem és perjudicar encara més als estudiants que no volen fer vaga, la gran majoria. L’altre dia va haver una gran assemblea a la Facultat de Biologia per parlar del tema. Van aconseguir reunir-se 20 persones entre estudiants, Personal d’Administració i Serveix i Personal Docent i Investigador. Ja es veu que el poder de convocatòria és immens. El que hem de fer és treballar per tal que els estudiants no es vegin perjudicats i fer notar als nostres polítics que les seves contínues renúncies, durant massa anys, ens han portat a aquest cul de sac.