Enric I. Canela
He rebut un correu electrònic en el que em comunicaven que les seccions sindicals de la UB, després d’estires i arronses, havien acordat el següent manifest:
A la UB, fem pinya contra les retallades!
El 17 de novembre estudiants, PAS i PDI comencem a mobilitzar-nos!
El curs 2011-2012 serà recordat per ser el primer en el qual les Universitats Públiques han hagut de fer front a la seva activitat quotidiana amb un 16% menys del seu pressupost. Els successius governs de la Generalitat i de l’Estat seguint les ordres dels poders econòmics, estan aplicant els seus plans per contenir la despesa pública. A les Universitats Públiques això s’ha traduït en una retallada pel curs 2011-2012 d’uns 140 milions d’euros, dels quals la Universitat de Barcelona deixarà d’ingressar uns 53 milions.
L’Espai Europeu d’Educació Superior que es pretenia implantar a cost zero ja va portar a prendre mesures que afectaven de manera directa a tota la comunitat universitària. A la pujada de les taxes universitàries, encariment dels preus dels serveis (bar, esports, menjadors, etc.), externalització i privatització dels serveis i deteriorament de les condicions laborals del PAS, ara ja li hem de sumar un encariment encara més fort del preu de les matrícules –que es doblaran pel curs 2012-2013-, un encariment de les taxes -que es triplicaran pel curs que ve-, una amenaça evident d’acomiadaments, i una precarització de les condicions d’estudi i de treball a la UB. En definitiva una UB cada cop menys pública.
Amb una crisi econòmica que dura ja més de 3 anys s’ha trobat l’excusa perfecte per a dur a terme els plans de reforma universitària que ens han d’encaminar a un altre model d’Universitat. L’Estratègia Universitat 2015 senyala de manera clara la seva direcció. La renúncia a un govern democràtic de la Universitat, l’enduriment de les condicions de treball, l’augment de les dificultats en l’accés a la universitat pública i la substitució del finançament públic pel privat són els objectius.
Defensem i passem a l’atac reclamant per la Universitat Pública el retorn íntegre de la retallada efectuada pel curs 2011-2012, una veritable democràcia participativa, el dret a l’avaluació única, a la segona convocatòria, en contra de l’increment de taxes i per un canvi en profunditat de la política de beques, pel manteniment dels llocs de treball i dels drets i condicions de treball del personal.
La nostra problemàtica és la problemàtica d’allò públic, del què és de tots i totes. Per fer aquesta defensa estem obligats a donar una resposta unitària i organitzada de rebuig contra els successius atacs als serveis públics. És per això que fem una crida a la participació en la primera jornada unitària de lluita i mobilització a tot l’estudiantat i el conjunt de treballadors i treballadores el proper 17 de Novembre.
No a les retallades a la UB!
Defensar la Pública és cosa de tots i totes!
#17-N #ningúacasa #ningúalesaules
Òbviament es tracta d’un manifest consensuat per les seccions sindicals sense preguntar res a ningú. Jo he assenyalat es coses que considero falses o amb les que no hi estic d’acord. Travessem problemes greus però no cal aprofitar-se de la situació per crear problemes nous.
De moment les protestes han començat amb algunes tancades d’estudiants per passar la nit en alguns centres (veure Grups d’universitaris ocupen facultats catalanes abans de la vaga de demà).
Davant de diverses declaracions (veure Universitat: vaga? Per a què?), el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castella, ha negat avui que el govern tingui la intenció d’acomiadar uns 4.000 professors i membres del personal d’administració i serveis de les universitats.
Castellà ha recordat que el professorat és permanent i que els costos d’acomiadar 4.000 docents serien “impossibles” d’assumir pel sistema universitari (ho comentava jo ahir a Universitat: vaga? Per a què?).
També com deia, cal reclamar millores i sobretot beques. També els recursos perduts. Alhora hem d’adaptar-nos als nous temps. Alguns volen una universitat com la del segle XIX. Ja no és possible, per sort.
Potser demà tornem a parlar-ne.
Enric, perdona el tuteig, però és per l’edat. Ser vell crec que m’ho permet.
Vaig escriure aquestes propostes en el meu blog. Ningú no em fa cas (o ben pocs) però jo hi crec en aquestes solucions, com a punt de partida per millorar-les. Pren la paciència de llegir-ho, i, no cal que em diguis res, estic acostumat a estar sol en aquests temes.
C.1. Si als 18 anys s’acaben uns estudis, es pot entrar al mercat del treball, amb 2 anys de subvenció a l’empresa que el contracti per seguir-hi la formació específica que interessi per la feina a fer (aprenentatge).
C.2. Si dels 18 als 22/23, 4/5 anys d’universitat i en surten Llicenciats(?), poden passar a la empresa privada subvencionats 2 anys, per seguir-hi la formació complementària específica que interessi per la feina a fer.
C.3. Si dels 22/23 als 25, Master o post grau(?) a la universitat d’on surten al mercat de treball ja prou preparats i els agafen pel que ja valen.
C.4. Implantació de la cultura de l’esforç a tots els nivells d’estudi, dels que se’n ha de sortir prou preparat per assolir el nivell superior o al mercat de treball. No és regalarà cap nivell educatiu simplement per compassió o compensació.
C.5. Al ‘Llibre d’estudis’ (que pot ser virtual) hi quedarà reflectit tot l’historial acadèmic de l’individu, i ha de ser prou garantia de la certesa de la seva preparació efectiva, al nivell que sia. Qui no estigui preparat, doncs no ho està. Que cap títol ni certificat enganyi dient altra cosa.
C.6. Els ajuts per estudis superiors estaran sempre condicionats al progrés en els estudis i seran préstecs personals, a retornar amb un % dels rendiments del treball futurs, equivalent a la diferència entre la nota obtinguda al final dels estudis i 10. (p.e.: nota final 7,8; a tornar, un 2,2% dels ingressos). Aquests rendiments del treball no seran considerats a efectes d’IRTP. El deute amb el Tresor Públic tindrà caràcter preferent i executable en la totalitat en cas d’incompliment.
Ramon,
Encantat del tuteig.
El C1 i el C2 perfecte, funcionaria. Dubto que el C3 perquè l’empresa valora molt poc la formació avançada. Un mal del país.
C4 i C5 molt bé.
El C6 és el model anglès millorat, m’agrada molt. Es podria polir seguint el model angles pagant en funció dels ingressos.
Ramon,
Per cert, a mi tampoc amb fan cas.
Però tu tens empenta, contactes i seguidors i tens futur i a mi cada cop me’n queda menys, de futur i d’empenta perquè de seguidors no n’he tingut mai. Ara, unes quantes amistats de Facebook. Gràcies pel comentari.
Ramon,
Un petit món. Un cercle que no s’obre. Poc cas em fan. De totes formes sempre ho intento.