Enric I. Canela
Llegeixo que a causa del descontent per la desigualtat de recursos s’expandeix pels campus universitari d’estats Units, la Casa Blanca ha començat a exercir pressió sobre els rectors perquè prenguin mesures urgents i rebaixin el preu de l’educació universitària als Estats Units. Aquest dilluns, el president Barack Obama ha rebut a diversos presidents de diferents universitats del país per demanar explicacions de per què el preu de l’educació universitària ha augmentat un 31% en la passada dècada, amb el corresponent ajust d’inflació. Ara per ara, el preu d’un curs universitari, segons dades del govern, és de 22.494 $ (17.008 euros) per alumne.
Les beques concedides pel govern, amb interessos molt baixos, suposen en aquest moment 610.000 milions de dòlars de deute. La resta són préstecs privats. La mitjana que cada alumne ha, al llicenciar-se, és de 25.250 $, segons l’organització The Project on Student Debt.
Altament recomanable llegir l’article referit a l’educació superior de The Economist Is it really the next bubble? El que està passant als Estats Units és el que passarà en qualsevol país en el que els préstecs siguin l’única forma de poder accedir a la universitats, especialment si és extremadament cara.
Una consideració: amb els préstecs hi ha, com a mínim, la possibilitat de retorn dels diners rebuts. No així amb les beques, que no es retornen mai.
Jesús,
Les beques i els préstecs són dues cares de la política social. Jo crec que cal equilibrar-les. No penso que calgui abusar dels préstecs. Tampoc que les matrícules hagin de superar el cost de la docència. No crec que els estudiants hagin de pagar, en la universitat pública, la recerca. A EUA les bones universitats són majoritàriament privades i els preus excessius.
Totalment d’acord, però la realitat a les nostres universitats és que ni els estudiants paguen el cost de la docència (que és menor, ja ho sabem, que les xifres que surten als mitjans últimament), ni hi ha un equilibri entre beques i préstecs, que aquí pràcticament són residuals. En definitiva, es pot argumentar que els préstecs són de difícil recuperació en alguns casos i que es pot crear una bombolla (serà als EUA!), però les beques són d’impossible recuperació en tots els casos.