Alguns preveuen males perspectives per a la política científica

Enric I. Canela

Miguel Ángel Quintanilla, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Salamanca i secretari d’Estat d’Universitats i Recerca de la segona meitat del primer govern de Rodríguez Zapatero, escriu al diari Público: Augurios para la ciència. A la segona meitat del seu article diu:

Què es pot esperar per als propers anys? Depèn de tres factors: del que tarda a superar la crisi, de la importància que el nou Govern assigni a la política científica i de l’orientació que segueixi aquesta política. Oblidem-nos per ara del primer factor. Respecte a la importància de la política científica en el nou Govern, tot està per veure. No se sap tan sols si el Ministeri de Ciència i Innovació desapareixerà sense més contemplacions. El millor seria que es mantingués, però és una presa massa apetitosa per a dissenyadors de mesures demagògiques d’austeritat. Veurem. I pel que fa a l’orientació de la política científica, només podem imaginar-la per analogia amb el que anem conjecturant en altres àmbits. El més probable és que els nostres nous governants s’esforcin per aplicar a la ciència la mateixa recepta que semblen somiar per a tots els serveis públics: la privatització. Llançaran a les nostres universitats a buscar finançament en el sector privat, retallaran dràsticament la despesa en recerca bàsica i exigir als laboratoris que es guanyin l’etiqueta de l’excel·lència amb contractes de recerca de les empreses en el mercat internacional o venent-los els seus actius, tangibles o intangibles, a preu de saldo. Si fos així, s’auguren mals temps per a la ciència.

Encara que l’article vol fer veure que parla de diferents possibilitats, es decanta per una, fa d’ocell de mal averany. Esperem que el temps no li doni la raó. Aviat o veure.