La ciència no interessa prou al nou govern espanyol

Enric I. Canela

Les coses estan més clares. Universitats estarà al ministeri d’Educació, Cultura i Esports sota una secretaria d’Estat que es denomina d’Educació, Formació Professional i Universitats, mentre que recerca estarà al ministeri d’Economia i Competitivitat sota una secretaria d’estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació.

La part positiva és que, posats a eliminar un ministeri específic per a la Ciència, negatiu de totes a totes, es manté una secretaria d’Estat i en un ministeri clau, el d’Economia i Coneixement. La part negativa, a banda de l’eliminació del ministri específic, és que universitats i recerca estan en ministris diferents. Els països més desenvolupats del nostre entorn opten majoritàriament per ministeris que tenen junts l’ensenyament superior i la recerca, indestriables, però ja se sap que “Spain is diferent”. El greu del tema no és la separació en si mateixa sinó que dóna idea de la visió obsoleta del que és la ciència i la recerca. Si més no és el que sembla a priori.

Cristina Garmendia, prudent, ha dit que De Guindos serà un ministre molt sòlid que haurà d’afrontar una etapa apassionant i difícil, i li ha desitjat la millor de les sorts, que serà la de tots els espanyols. Garmendia ha destacat que el nou Executiu del PP està més replegat que l’anterior, tret que va considerar adequat en l’actual escenari de dificultats econòmiques perquè contribuirà a intensificar la coordinació entre departaments. Sobre la desaparició de la seva antiga cartera per la seva integració en Economia, l’exministra ha dit que l’important no és que la ciència i la tecnologia tinguin ministeri propi, sinó que comptin amb un paper ressenyat dins de la política econòmica. Garmendia també ha expressat la seva satisfacció per considerar que Espanya ha fet passos molt importants en matèria de ciència i tecnologia fins a situar en el novè lloc mundial de potències científiques.

Per la seva banda, el ministre responsable d’universitats, José Ignacio Wert ha dit que a dia d’avui el nostre sistema està lluny dels objectius fixats, i molt lluny de la mitjana de la UE i ha recordat als presents que no tenim ni una sola universitat (en cap rànquing) entre les 150 primeres a escala internacional. Per revertir aquesta situació el nou ministre aposta per aplicar un programa basat en mètriques amb les que els resultats es puguin mesurar, per tal d’interpretar i estimar els avenços i les àrees de fracàs. Per Wert la situació actual no és causa d’una manca de recursos, més bé el problema es troba que no hem estat capaços d’aconseguir un sistema de governança eficient, de rendició de comptes i de col·laboració público-privada. Es parteix doncs d’una base errònia, la discussió s’ha referit sempre als recursos, sense tenir en compte factors previs com els valors, que estan a la base del sistema educatiu. Això que diu no és cert, però encara no en sap prou.

Em fa por que aquests ministres estiguin més pendents del que diuen alguns empresaris de “Círculo de Empresarios” que no de veure com es fan les coses als països que més bé funcionen.