Enric I. Canela
El diari Público abans de saber que faria el govern espanyol deia que mans del nou govern està accelerar el retrocés o tornar a posar la directa. La inversió no es traduirà només en diners. En joc estan llocs de treball per a tota una generació d’investigadors joves que, de no obtenir plaça fixa, podrien marxar a l’estranger. En aquesta inversió també entren programes de nova creació l’objectiu era reduir l’anquilosament del sistema d’R+D espanyol i premiar només als millors, com fan les grans potències científiques d’Europa, de les que Espanya segueix encara lluny. Cinc són els gran problemes que ha de solucionar el nou Govern si vol jugar amb els grans.
1. Adéu, ‘cajal’?
El 2001, el Govern de José María Aznar va crear un nou programa per acabar amb la fuga de cervells i portar de tornada a científics espanyols a l’estranger. Era un projecte competitiu en el qual els guanyadors obtenien un contracte de cinc anys per investigar a Espanya. Passat aquest període, l’investigador podia obtenir una plaça fixa en el seu centre de treball. El programa es va batejar Ramón i Cajal.
2. El futur del Consolider
El 2005 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero llança el programa Ingenio 2010. El seu primer objectiu és aconseguir que Espanya arribi a la mitjana de la UE d’inversió en R+D respecte al PIB, del 2%. Dins d’Ingenio destacava un programa dedicat a escollir només els millors. Era el Consolider, dedicat a grans projectes de recerca en totes les disciplines, des del Alzheimer a la matèria fosca. El programa atorgava fins a cinc milions d’euros durant cinc o anys als projectes guanyadors. El 2010, l’últim any del programa, el nombre de Consolider era de 77, amb 822 grups de recerca i 7.408 científics. S’havien dedicat més de 350 milions d’euros al projecte. Ingenio 2010 va tenir èxit i la inversió en R+D va passar del 1,13% del PIB el 2005 al 1,38% el 2010, segons l’INE, lluny encara del 2% de la UE. La gran incògnita és si el PP mantindrà aquest programa o crearà un d’equivalent que mantingui la inèrcia creada
3. Els ‘severos’
Aquest any, el Ministeri de Ciència i Innovació creat durant la segona legislatura de Zapatero va fer una nova crida als millors. Es tractava de buscar el dream team dels millors centres de recerca a Espanya que rebrien un milió d’euros anual durant quatre anys. En la primera convocatòria vuit centres van aconseguir el distintiu i el finançament.
5. Una llei per l’R+D
El major llegat del extint Micinn és la Llei de la Ciència, una norma que posa les bases per a la modernització del sistema d’R+D a l’Estat i que va tenir el suport de tots els grups parlamentaris, excepte UPy D i IU-ICV. En aquesta norma estan continguts els nous models de contractes per a investigadors que podrien ajudar a recol·locar els Cajal i fomentar l’excel·lència que han demostrat els severos. L’altra gran patata calenta que amaga el desenvolupament de la llei és la creació de l’Agència Estatal de Recerca. És un nou organisme que repartiria cada any els fons d’R+D i pretén major independència del poder polític. Caldria seguir el model a seguir de l’European Research Council.
Després del consell de ministres les coses semblen més clares. L’emigració és el millor futur dels joves científics.