Enric I. Canela
Llegia una carta a El Periódico de Roser González Margalef. Diu:
Escric per fer evident el meu desencant i la meva enorme decepció amb el funcionament dels programes Erasmus per a estudiants que surten a l’estranger. En el meu cas, vaig anar a Itàlia, on la vida no és precisament barata, i el 23 de desembre, com a regal de Nadal, la Universitat de Barcelona (UB) em va comunicar que s’havia “equivocat” a l’hora de sumar, al juliol, la quantitat que em corresponia cobrar, que m’havien d’ingressar aquest mes. I així m’han retallat 130 euros el que jo esperava que fos el meu pressupost per cobrir la meva estada fins a final de curs. Considero que els responsables (la Generalitat, el Govern, la UB…) actuen com a estafadors; a més, ens la claven sense avisar, quan els estudiants ja tenim fets 50.000 càlculs per arribar a pagar el que ens costarà l’estada. ¿Quan ens retallaran l’aire que respirem?
Entenc la indignació d’aquesta estudiant, té tota la raó, i crec que s’ha de ser més curós en aquests temes ja que el dany és greu quan el pressupost és tan petit. Roser González no diu qui era l’import esperat, però puc dir que és una misèria per viure fora. No escric per posar de manifest l’errada, escric per fer notar que anar d’Erasmus és per a gent benestant. El que hauria de ser una obligació es converteix en un luxe. El sistema no funciona.