Enric I. Canela
L’article al que he fet referència abans del bloc Más que universidad – Gestión y finanzas universitarias també té un espai dedicat a Catalunya. Subtitula: Cobrar a Catalunya pels estudiants d’altres comunitats.
Fa referència a les declaracions del secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, en les que deia que cada comunitat autònoma hauria d’assumir el cost dels estudis universitaris dels seus estudiants fora de les seves regions.
Diu que en alguns mitjans nacionalistes catalans la proposta de Castellà ha estat considerada com una ximpleria política ja que, en la seva immensa majoria, els estudiants que es matriculen en universitats catalanes pertanyen al que anomenen “països catalans” pel que consideren ridícul entrar en polèmiques d’aquest tipus amb comunitats suposadament afins com la valenciana o la balear, que en definitiva serien les perjudicades. En altres entorns, aquest globus sonda ha revifat les propostes per “recentralitzar” la gestió educativa a tots els nivells.
La cosa no es tan rara. Si llegiu Més voltes als preus de les matrícules universitàries i una oportunitat per parlar d’autonomia política, que vaig escriure fa gairebé un més, veureu com ho fan els gal·lesos i escocesos. Per exemple, els estudiants escocesos no paguen res a Escòcia i els de fora paguen els preus indicats pel govern britànic que va de 6.000 a 9.000 lliures esterlines. Si hi va un català també pagarà això. A Irlanda fan el mateix. I les universitats escoceses no se’n ressenten!