Enric I. Canela
Els que m’aneu seguint sabreu que sempre he tractat amb molta consideració i he defensat Cristina Garmendia per la seva feina. Per això ara reprodueixo el que escrivia Cinco Días:
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, tenia reservat ahir un as a la màniga en la presa de possessió d’alts càrrecs del seu departament. Després del discurs oficial de benvinguda al seu equip, De Guindos lliscar una frase, a manera de tribut a la ja exministra de Ciència i Innovació. “La política de ciència és d’Estat, com bé sap Cristina Garmendia”, va comentar, davant l’atenta mirada de la pròpia complimentada.
La floreta va molt més enllà del protocol obligat entre una persona que deixa l’executiu i el seu relleu per un altre partit polític. Segons comenten els seus cercles pròxims, de Guindos és conscient de les dificultats que va passar Garmendia en els dos últims anys per coordinar els seus esforços en R+D+i, nucli central del seu departament, amb el llavors ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, i la titular d’Economia i vicepresidenta, Elena Salgado. La convivència va ser difícil. Un, trepitjant-li competències; l’altra, retallant recursos. I les comunitats autònomes, cadascuna amb les seves pròpies idees, que no són precisament les de fer Estat. Per això, una de les claus del nou Ministeri d’Economia és la seva estructura, segons el propi de Guindos, la fusió de les matèries de recerca, desenvolupament i innovació amb les de política de defensa de la competència, competitivitat i el comerç exterior i interior. És la millor fórmula per estimular el complex sistema del coneixement científic, a cavall entre els centres públics i el món empresarial.
Ahir, Garmendia va desitjar novament al nou ministre sort en la seva tasca de defensar la política d’R+D. En privat, la donostiarra va comentar als seus ex col·laboradors el seu desig de tornar al món empresarial d’on procedia abans d’arribar al ministeri. No serà en Genetrix, l’empresa de biotecnologia que va fundar fa 11 anys, però sí en projectes relacionats amb la seva gran passió, la Ciència.
Comparteixo pràcticament tot, només deixo de compartir el que diu de la comunitats autònomes. Crec que ho va tenir difícil i ho va saber fer. Amb els “amics” que tenia no li calien enemics. Certament li desitjo a Cristina Garmendia que continuï amb els seus èxits empresarials.