Enric I. Canela
També a Más que universidad – Gestión y finanzas universitarias llegia en el mateix article al que he fet referència abans Competència deslleial de les universitats?
La reflexió és sobre el fet que les universitats públiques proposin preus per sota de cost per aconseguir contractes de consultoria, enginyeria o recerca i, més recentment, la denúncia del propietari dels gimnasis DIR, Ramon Canela, a la UB i la UPC per oferir les instal·lacions esportives a tothom.
La pregunta és si les instal·lacions o serveis universitaris, finançats bàsicament amb diner públic han de poder-se oferir a preus inferiors als del mercat fora de l’àmbit propi de les universitats.
El primer problema rau en la teòrica absència de costos d’activitats. Això no és del tot cert. En el cas de la UB els costos es coneixen. La qüestió estar en decidir quin percentatge de la instal·lació, d’acord amb el seu us en temps i intensitat s’ha de finançar amb recursos privats. De fet si el servei es considera bàsic per a la formació s’ha d’incloure en el cost docent i subvencionar-se de la mateixa forma que altres activitats. Si no és així s’hauria de cobrar d’acord amb el cost real a tothom.
El tema no és de fàcil solució i caldria tenir una normativa clara, que considerés tant el punt de vista ètic com el de l’aprofitament dels recursos i serveis públics. Jo en sóc partidari, ho veig necessari però amb condicions.
Jo potser aniria a una pregunta més bàsica: quin sentit té que les universitats tinguin gimnasos que fan pràcticament les mateixes activitats que instal·lacions privades? O tenir escoles d’idiomes que només fan anglès i una mica de francès i alemany? O llogar apartaments? Crec que la universitat ha de centrar-se en les seves activitats, en comptes de distreure recursos en coses que mai podrà fer amb el mateix nivell d’eficiència que una organització privada.
Aquest és un tema que ho també he considerat sempre dubtós. Al bar de la meva Facultat el cafè és molt més barat que a un bar qualsevol de Girona. A més de preguntar-se per què, podem preguntar-nos si només els membres de la comunitat universitària poden accedir-hi o si tothom ho pot fer (el que passa en realitat).
I el debat pot anar molt més enllà dels gimnasos, bars o altres activitats lúdiques.
Hi ha un gran nombre de serveis científico-tècnics que està prestant la universitat a empreses, per exemple, síntesi orgànica, RMN, cristal·lografia de raigs X, modelatge molecular, caracterització química, assajos biològics, etc., a uns preus completament fora de mercat. Això provoca que (1) els beneficiaris dels serveis gaudeixin d’uns serveis que paguem tothom i (2) que altres empreses de serveis que ofereixen aquests serveis (i per tant, potencialment, podrien estar generant riquesa i llocs de treball) siguin completament inviables pel gran competidor deslleial que és la universitat (i també parcs científics, tecnológics, etc.).
Per tant, RETALLADES A LA UNIVERSITAT SÍ, però no a la docència ni a la recerca, sinó a tots aquells aspectes que no entren dins de la missió de la universitat: gimnàsos, bars, activitats lúdiques, serveis científico-tècnics per empreses, etc.
David,
Em pregunto el mateix. A la UB ja vam tenir la crisis sobre l’Escola d’Idiomes Moderns. Era cara. Qui la subvenciona? La universitat pot tenir de tot, model britànic, sempre que es gestioni tenint en compte el cost real de les coses. No té sentit que amb preus subvencionats es paguin serveis no essencials.
Sempre m’he preguntat quin sentit té que la universitat fomenti l’esport i no l’opera.
Miquel,
El tema dels bars és de les poques coses que encara és rendible per a les universitats ja que els bars paguen un cànon. El bar és necessari, d’una o altra forma tret que estiguis al mig de la ciutat. Potser a l’Edifici de la Plaça Universitat seria mig prescindible, però a les Llars Mundet ja no. Si el bar existeix, paga un cànon i es guanya la vida… Si que seria normal que amb carnet universitat es cobrés una mica menys que sense.
El debat el vam tenir amb l’ús de biblioteques. Un debat que va sorgir pel fet d’exigir carnet o ser soci. Va començar amb la UPF.
Jo, sens dubte, sóc partidari de no permetre l’ús de les sales de lectura a gent externa,si de permetre l’ús de la biblioteca amb un carnet.
Makinal,
Jo sí crec que aquests serveis s’han de fer a l’empresa, però també a preu de mercat (cost – amb les amortitzacions corresponents) i benefici. Hi ha serveis que no estan a l’abast de moltes empreses i que els han de comprar. Una norma ben estesa a tot el món és afavorir que les inversions fetes siguin rendibles. Alguns equips, imprescindibles, estan infrautilitzats i és bo, sempre que s’acompleixin les condicions que he dit, que repercuteixin en el teixit empresarial.
Respecte als bars, ja ho he comentat abans, no només no tenen cost sinó que donen benefici.
Enric:
si un bar normal fa el cafè a x eur i el de la facultat en fa un 30, 40 o 50% més barat, alguna cosa deu haver-hi, oi?
Un debat apassionant, que com molt bé dius, té una solució fàcil: comptabilitat analítica, costos clars, etc.
Jo crec que s’ha de distingir els diferents “serveis” que esteu esmentant ja que no veig igual el tema dels bars / restaurants i els de les escoles d’idiomes o instal·lacions esportives.
Per un costat, els serveis de bar els fan unes empreses que paguen una concessio. Com poden oferir cafes més barats? Doncs perque hi guanyen diners, sino no ho farien. Heu de comptar que tenen una clientela més o menys fixa i només cal que no ho facin massa malament. En un bar normal si ho fan molt malament no tindran clients i punt. De totes maneres també crec que els preus dels cafés en els bars “normals” tampoc són massa “normals”.
El tema de les escoles d’idiomes iinstal·lacions esportives el veig diferent. A mi em sembla be oferir a la comunitat universitaria aquests serveis i que els preus siguin subvencionats. El que no em sembla be és que tenint una escola d’idiomes convalidem credits per estudiar idiomes en altres establiments aliens a la universitat.
Pel que fa a les instal·lacions esportives a totes les universitats del món on he estat en tenen i em sembla bé si són per a la comunitat universitària. Per altra banda no és just dir que els preus són més barats que els de mercat. Jo sóc usuari dels serveis d’esports de la UB des de fa molts anys i els preus són més baixos, pero els serveis (per expemle vestuaris) puc donar fe que són força espartans …
El que potser cal discutir és si s’ha de donar servei fora de la comunitat universitaria o no.
De totes maneres cal pensar que també hi ha molts negocis privats que s’aprofiten de la presència de la universitat (p. ex. acadèmies fent classes de reforç, etc.).
El tema d’utilitzar els serveis cientificotecnics per part d’empreses fent veure que es fa recerca pero simplement amb la intenció de fer les coses millor de preu és un altre. En aquest cas si que estic d’acord en que és un frau i competència deslleal.
Miquel,
Al bar li surten els comptes. La universitat en aquest cas no ha de portar massa comptabilitat. La universitat hauria de prestar el servei i l’externalitza.
El punt és l’espai. Si es portés una comptabilitat empresarial caldria considerar l’amortització. No va així. De totes formes, un edifici com el de la plaça Universitat està amortitzat.
En altres coses és diferent.
Pere,
El tema dels bars està clar, hi coincidim.
En el tema dels crèdits per idiomes, la cosa ja s’ha acabat però de totes formes el que cal és acreditar que es coneixen els idiomes. No es pot no homologar el crèdit d’una escola oficial igual que homologues la Química Orgànica d’una altra universitat si el programa és més o menys coincident.
El que dius de les instal·lacions esportives és cert. Són uns serveis en prestacions inferiors.
També d’acord amb els serveix científics, un frau.
Ràpid: en el tema bars, la qüestió és si un bar subvencionat (de la forma que sigui) amb preus sense competència ha de ser obert a tothom.
El tema idiomes… mereixeria tota una tarda de discussió, des de per què la Universitat ha de tenir escola d’idiomes (especialment l’anglès) quan els estudiants porten fent-ne molts d’anys, fins a per què hi ha tantes acadèmies privades d’idiomes que remplacen “de facto” les classes als centres públics preuniversitaris…
I pel que fa a les instal.lacions i serveis científics… un altre tema que demanaria una anàlisi i consideració acurada.
Debat que no es produiria en cap país mínimament civilitzat (per exemple els US). Les bones universitats d’arreu tenen campus amb totes i més de les facilities que s’estan anomenant i aquestes estan obertes a estudiants i professors propis i foranis i també, en certes condicionats i preus, al public en general. Hi ha universitats que fins i tot tenen museus importants entre els seus patrimonis. Els models d’explotació dels recursos universitaris són diversos encara que domina l’explotació publicoprivada i competeixen amb altres serveis privats i també públics. Pot haver-hi males pràctiques, cert, com n’hi ha també en el món privat però pel meu coneixement de les universitats catalanes crec que no són pas adients alguns dels comentaris generalites anteriors, de fet alguns dels comentaris mostren un desconeixement profund i certa “mala llet”.
Miquel,
Tens raó. De totes formes, per poar un exemple, els nostres, Biologia, Física i Química, oberts a tothom, no tenen pràcticament ningú extern com no siguin operaris d’empreses que hi treballen per alguna obra o reparació. Estan lluny del públic. No et dic res a les Llars Mundet.
El de l’Edifici de pla Plaça Universitat pràcticament tampoc (parlo a hores d’esmorzar o cafès. No sé al dinar però no ho crec.).
El tema de l’Escola d’Idiomes de la UB és massa antic. Molts anys funcionant. Ara es canviaran les coses.
El tema dels Serveis, llarg, molt llarg, tens raó.
Jordi,
Intentar que Europa sigui com EUA no té sentit. Cal canviar tota la societat. El que més s’assembla a Amèrica dins Europa és UK. Efectivament els serveis universitaris estan oberts a la comunitat universitària, i em sembla bé. Aquí també. Ara bé, dels centenars d’universitats americanes, hi ha algunes que ja voldrien els serveis d’aquí.
Quant a la mala llet no sé a què o a qui et refereixes, però només mirant les tarifes dels serveis científics ja pots veure que la cosa no lliga i que hi ha males pràctiques també. I ho dic amb ple coneixement.
Al meu entendre hauriíem de tenir un bon sistema d’auditoria amb un codi, el que sigui, amb el suport de l’administració. Els diners són públics.
Enric,
He posat l’exemple dels US com es pot posar el de UK, Holanda, Finlàndia, Austràlia i un llarg etc.
Si volem, jo ho vull, jugar a la primera divisió mundial o almenys en la segona A, les nostres universitats i campus han de tenir i oferir tota classe de serveis a aquestos nivells de primera internacional i l’explotació d’aquests serveis s’ha de fer d’acord amb els estàndards de bones pràctiques internacionals existents, està tot inventat. La mala llet es refereix a comentari com Makinal, doncs traspuen, més enllà de comentaris amb els que discrepo, un cert recentiment i animadversió a la “la universitat”, cosa que em sebla del tot censurable. Potser es tracta d’una susceptibilitat meva a l’inici d’aquest any tant incert.
Jordi,
No discuteixo la necessitat d’oferir bons serveis. El que discuteixo és que sense ingressos ad hoc es puguin donar gratis. Si haig de decidir en què gasto un finançament escàs, ho tinc clar. Són dues coses: ingressos (de qui sigui, que decideixi qui li toca) i gestió bona (inventada ja, esclar). Dues coses sine qua non.