La viabilitat dels parcs científics i tecnològics

Enric I. Canela

Llegia que la Generalitat demana a l’Estat renegociar el deute de 300 milions per crèdits als parcs de recerca universitaris.

El director general de Recerca del Govern, Josep Maria Martorell diu que parcs de recerca vinculats a les universitats públiques tenen problemes de viabilitat. Segons Martorell, l’origen d’aquesta situació és que la majoria van néixer sense capital inicial i sobre uns préstecs atorgats pel govern espanyol que són superiors als recursos que ara generen i per tant no els poden retornar. El resultat és que el Govern, que el 2005 es va comprometre a pagar aquest retorn, deu 300 milions d’euros a l’Estat. Martorell ha reclamat que aquest assumeixi la seva part de responsabilitat i ha dit que aquest ajut podria passar per refinançar el deute o condonar préstecs.

Bé, tant l’administració catalana com l’espanyola, sabien que els parcs no podien generar els recursos suficients per tenir un compte de resultats que permetés el pagament del principal i dels interessos dels crèdits.

No discuteixo la necessitat o utilitat dels parcs. Hi són i el que cal és treure el màxim fruit d’aquestes inversions per al país. El que si afirmo és que el teixit productiu i emprenedor del país no reuneix les condicions per fer viables aquestes infraestructures sense el suport de l’administració. Cal que mentre això continuï així, espero que en poc temps això canviï, tinguin el suport de les administracions. Si les coses es fan bé, en no massa temps ajudaran a tenir una economia més basada en el coneixement.