Enric I. Canela
Una notícia que ja esperava la publica avui La Vanguardia: El Govern posarà un interventor a la UAB per tal que fiscalitzi els seus comptes. No sé quina base legal té això. De fet la notícia diu que la secretaria d’Universitats i Recerca busca una via jurídica per crear aquesta nova figura. Una de les opcions que s’estudien seria donar-li rang legal i incloure-la en la llei d’acompanyament dels pressupostos, cosa que encara està sota estudi a la secretaria. Sigui com sigui, la mesura es prendrà en pocs dies, ja que la urgència de la situació és alta. Evidentment si la cosa la consideren urgent no poden esperar a què s’aprovin els pressupostos.
La cosa és extremament greu perquè la hipòtesis és que com que vénen eleccions al rectorat, seran al maig, no confiem en què la rectora, Ana Ripoll, no gasti més diners del compte per guanyar les eleccions. Això no vol dir que els hagi d’invertir en res especial, senzillament, el pressupost està aprovat per un determinat import i si no s’acomiada personal immediatament, parlo de professorat associat i interí, però no només d’aquests, segur que tocarà a lectors i agregats. Si toquen els agregats serà un fet mai vist en el món universitari. Tampoc podran convocar beques de recerca ni admetre investigadors Ramon y Cajal. Imagino que no deu quedar gaire personal d’administració i serveis interí i de contracte parcial. Us podeu fer una idea de la situació llegint la nota que emet un sindicat. El sindicats s’oposen a qualsevol acció d’aquestes, demanen contundència a la rectora, la rectora no té els diners, el Govern intervé la UAB. Quina és la sortida?
La tensió ha de ser molta perquè la notícia també diu que la presidenta del Consell Social de la UAB, Alícia Granados, va anunciar que la setmana que ve enviarà una carta a la secretaria d’Universitats i Recerca sol·licitant que una persona externa a la universitat executi el pressupost d’aquest any.
La competència sobre el pressupost és legalment del Consell Social, però no controla la seva execució, si l’aprova així com la seva liquidació. Imagino que deu haver una situació insostenible en les relacions rectora – presidenta del Consell Social, amb el gerent en una situació molt difícil.
Dijous la rectora va assumir directament la gestió econòmica després de la dimissió del vicerector d’Economia, que com comentava a Crisi a l’equip de govern de la UAB es deu a què ell creu que les mesures dràstiques respecte a la gestió econòmica s’haurien d’haver pres ja. Es vol presentar a rector per canviar el model econòmic de la UAB.
Tal com estan les coses i tenint ben compte que el pressupost és captiu en allò que fa referència als funcionaris, no es poden acomiadar, la UAB entra en un camí perillosíssim perquè no tindrà personal de reposició. L’única sortida que tenen les universitats és que el nombre de jubilacions sigui alt.
No m’estranyaria que alguna universitat més entrés en aquest camí. El tema és enormement complicat perquè és perfectament possible racionalitzar moltes coses a les universitats, però no en dos anys atesa l’estructura de personal. Podríem trobar-nos amb una universitat plenes de funcionaris, professors, administratius, etc. asseguts a les fosques i sense fer res per manca de diners. Hauríem evitat generar dèficit. Un gran servei al país.
2 thoughts on “Els rectors contra les cordes”