Enric I. Canela
El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, vol canviar el sistema educatiu (1 i 2), cosa absolutament normal a l’Estat espanyol. Cada partit el canvia quan arriba al poder aconseguint que les coses vagin una mica pitjor.
La idea d’aquest ministre és que la secundària, en lloc de tenir 4 cursos d’ESO i 2 de Batxillerat, tingui 3 cursos d’ESO i 3 de Batxillerat. Ho ha explicat als consellers de les comunitats autònomes i pensa que per al l’èxit cal el màxim consens.
No acabo de veure els grans avantatges del canvi. Me l’haurien d’explicar ben relaxat i amb el meu intel·lecte en plenes condicions. Segur que deu haver alguna cosa profunda que no sé veure.
De totes formes potser el ministre podria meditar sobre si posant una revàlida al final de cadascuna de les dues fases de l’educació secundària les coses millorarien. Estic ben segur que una prova universal i comú, ben feta, per tribunals externs a l’escola donaria resultats que ni el més intel·ligent dels ministres podria preveure.
Un ocellet, que venia de l’Olimp, em va dir que si fas exàmens que preguntin sobre el programa del curs, les preguntes tenen el grau de dificultat adequat, ni poc ni massa, per veure si els alumnes saben o ni, i els tribunals són justos, les coses milloren ràpidament, especialment si, a més, l’escola o institut d’on vénen els estudiants tenen algun incentiu, positiu o negatiu, segons els resultats.
Ja se sap, sóc un revolucionari. Estic convençut que cal que els estudiants acabin el curs sabent el programa.
Tu parles de revàlides i ara el que fan són proves de comptències bàsiques.
L’any passat el meu fill les va fer i quan va tornar a casa deia que estava convençut que s’havien equivocat de “paquet” i els hi havien donat un exàmen corresponent a tres o quatre cursos per sota.
No hi ha hagut manera de convènce’l que no era així. Ni a l’escola ni a casa.
Encara creu que no era possible que els demanessin aquell nivellet.