Enric I. Canela
Llegeixo que aquest dimecres els rectors han arribat a un acord amb la Secretaria d’Universitats i Recerca sobre la figura de l’interventor. Li dirien el síndic de comptes. Aquesta figura la enviaria el Govern a petició del rector o del president del consell social, encara que només ho demani un i l’altre s’oposi. Aquesta figura es crearia mitjançant la llei d’acompanyament del pressupost. Segons Antoni Castellà, el secretari d’Universitats i Recerca, seria per ajudar a les universitats a que acompleixin el pla de viabilitat. Seria l’encarregat d’executar el pressupost i retria comptes al Govern, al rector i al consell social.
Segueixo pensant que és un error del Govern i una ficada de pota de la UAB. Crec que el que ha de fer el Govern és deixar ben clares les competències i utilitzar els mecanismes previstos en un sistema democràtic. Torno a preguntar, quan seriosament un Parlament ha demanat comptes a la universitat. Jo no recordo que hagi fet mai com cal. Així mateix, el Govern té totes les eines per demanar comptes a totes les universitats.
El rector té l’obligació de fer executar els pressupostos que s’han aprovat i en el pressupost estan les plantilles de personal, les altres despeses corrents, les inversions… Amb un cert marge de maniobra, imprevistos sempre existeixen. Sota aquests paràmetres, seguiment mensual només haurien de produir-se dèficits, potser inevitables, si els ingressos baixen de forma important un cop aprovat el pressupost. Si els ingressos estan ben pressupostats, només poden baixar de forma important si el Govern retalla un cop aprovats els pressupostos les seves transferències. A més, de sempre, la Generalitat ha d’aprovar prèviament el capítol de personal. Si la Generalitat incompleix, aleshores mala sort, no calen interventors, el rector i el president del consell social s’han de negar. Passa com en el dèficit català, Madrid no ha pagat, doncs més dèficit, ja veurem l’exercici següent.
Igual que el Govern vol un pacte amb Madrid, el Govern hauria d’acordar unes regles de joc molt més clares i, perquè no, més rigoroses. Farien un favor als rectors. Les urgències no acostumen a portar a decisions ben reflexionades.
I tot això ho dic des de la UB, on penso que la gestió de la crisi s’estan fent prou bé, amb rigor, realisme i previsió, i on no cal cap síndic, comissionat o interventor.
Benvolgut Enric,
Seria molt interessant, amb la teva experiència, que expliquessis un dia amb cert detall quines són -segons la teva visió- les causes que van originar els dèficits a les universitats catalanes, molt abans de les darreres retallades. Gràcies. Un seguidor del teu bloc
Benvolgut Jaume,
En primer lloc, gracies per seguir-me. Molt breument tot i que t’agafo el suggeriment. Una primera causa és l’incompliment del pacte de finançament subscrit pels consellers Castells i del Pozo amb les universitats fa ja uns quants anys. Huguet no va poder complir aquest compromís. Això va deixar a les universitats sense els recursos previstos. El segon aspecte és que les universitats pitjor finançades o amb menys marge de maniobra van seguir amb la mateixa política de personal. Una vegada consolidat el personal, pensa que la majoria és estable, funcionari i no se’l pot acomiadar, es troben lligades de mans i peus en la part més important del pressupost. Si en el moment que va avisar Mas-Colell s’hagués actuat ràpid les coses no serien igual. El gran problema és que el model de Govern no està basat en cap més responsabilitat que la que un vol tenir. No hi ha retiment de comptes i la llei és inadequada per a la situació actual. llei espanyola per cert.
Moltes gràcies,
El pla de millora de finançament potser es va fer (o podia servir)per solucionar un deute que ja existia. En tot cas, no s’ha complert i el tema s’ha agreujat.
A veure si un dia fas una entrada específica !
Per altra banda, no cal dir que no tinc res a veure amb altres Jaumes que comenten el teu bloc.
Jaume,
Està clar per a mi perquè veig el correu electrònic d’origen.
El pla, de finançament incrementalista, no es va complir, però més greu és que es va tallar a mig pressupost quan les universitats ja tenien la despesa feta.