Enric I. Canela
Avui el ministre Luís de Guindos ha fet una d’aquelles afirmacions que el desqualifiquen. En la seva resposta en el ple del Congrés a una pregunta de la diputada del grup basc Arantza Tapia, el ministre ha dit que s’ha comprovat que un augment en la inversió en R+D i no es tradueix necessàriament en major competitivitat. Tapia li ha contestat que al País Basc, on la inversió en innovació supera el 2% del PIB, la taxa d’atur és la meitat que a la resta de l’Estat, de manera que alguna relació hi haurà. Jo diria que sí, però cal intel·ligència i capacitat de gestionar els recursos i també continuïtat.
L’altra perla ha estat que Luis de Guindos ha assenyalat avui que la inversió en recerca i innovació a Espanya té una deficiència estructural en dependre de subvencions nominatives (que no necessiten concurs) que, segons ell, han de ser eliminades per donar pas a la inversió privada. Potser si que han de deixar de ser nominatives però no suprimir-se en un moment de crisi en que cal incentivar la competitivitat.
I a part s’equivoca amb les dades. Entre 2009 i 2011 la retallada de la secretaria d’estat d’I+D+i (antiga DGI) en programes d’investigació va ser d’un 11% en despeses no financeres, i si tenim en compte les financeres en total el pressupost va pujar un 2%. Res a veure amb lo de 2012, que és una retallada d’un 20% en les no financeres i d’un 24% en el total.
Xavi,
Crec que aquest ministre toca la flauta pel cantó equivocat i a sobre inventa el que no sap.