Enric I. Canela
Ahir feia referència a l’empipament dels rectors per les recents declaracions del Ministre d’Educació, Cultura i Esport, sobre el Sistema Universitari Espanyol, José Ignacio Wert (veure Els rectors empipats amb Wert). Avui hem tingut accés al comunicat emès per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles.
“L’anàlisi de les dades disponibles, contrastades per diferents organismes nacionals i internacionals, no permet compartir moltes de les afirmacions, ni el diagnòstic que s’ha fet del Sistema Universitari Espanyol. Efectivament, a Espanya existeix un clar desajustament entre recursos públics empleats i resultats obtinguts en docència, investigació i transferència del coneixement. No obstant això, els resultats són proporcionalment molt superiors a l’esforç públic realitzat.
En docència, el 79% dels estudiants que inicien els seus estudis finalitzen amb un títol universitari, sent la mitjana en l’OCDE del 70%. A més, en els últims anys s’ha produït una clara millora del rendiment acadèmic, arran de la integració en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), malgrat haver realitzat l’adaptació amb un esforç inversor clarament inferior al d’altres països. En una situació de mercat millor que l’actual, el nivell de formació dels universitaris espanyols ha demostrat clarament la seua adequació. No sembla, doncs, correcte relacionar la preparació dels estudiants i l’eficàcia de la Universitat amb la falta d’ocupació, especialment entre els joves. En aquest sentit, la preparació acadèmica dels nostres estudiants és, en termes generals, clarament satisfactòria.
En investigació, entre 1997 i 2007, la producció científica espanyola va créixer un 80%, fins a constituir el 3,4 % de la producció científica mundial, realitzant-se dues terceres parts d’aquest percentatge a les universitats. Aquest esforç ha convertit a Espanya en la novena potència científica i en l’octava en publicacions per habitant, amb resultats similars a Japó. En aquest àmbit, una universitat espanyola se situa entre l’1% que agrupa a les millors universitats del món, vuit universitats dins del 2%, 24 en el 4% i totes les públiques i tres privades, en el 10%. És un resultat més que notable si considerem que Espanya només inverteix en R+D+i un 1,39% del seu PIB, molt lluny del 2,3% que és la mitjana de l’OCDE. Relacionant la producció científica per habitant amb el percentatge de despesa en R+D+i, resultem ser un dels quatre sistemes més eficients del món.
En transferència, certament Espanya contribueix molt poc (0,8%) a les patents mundials. No obstant això, el percentatge de patents que a Espanya prové del sector universitari és el segon més alt del món. En conseqüència, no sembla correcte assenyalar el sistema universitari espanyol com el principal responsable del baix percentatge d’innovació del nostre país.
Així mateix, cal recordar que en els últims anys el Sistema Universitari Espanyol ha estat sotmès a importants canvis per adaptar-se a l’Espai Europeu. El que les universitats necessiten actualment és estabilitat normativa i un finançament d’acord amb les capacitats i necessitats del país. Per això, és imprescindible un compromís conjunt entre administracions públiques i universitats.
Les universitats estem i estarem sempre al servei de la societat, disposades a continuar treballant en l’adequació del sistema a les necessitats del nostre país, especialment en aquests moments de crisi“.