Ciència oblidada

Enric I. Canela

Llegia una notícia sobre unes declaracions de la secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela.

Realment es necessita valor per ocupar aquest càrrec en un moment com aquest. La pobre Carmen Vela ha de sortir a dir que es podrà fer ciència de qualitat malgrat les retallades. Caram! Cert. Si agafen els 1.642 milions d’euros que diu que queden per subvencions, 475 menys que l’any anterior, i els destinem tots a un 50% dels grups i centres subvencionats l’any passat, probablement la qualitat o quantitat de les coses que es facin augmentarà. Aquest concepte és ben indefinit. El que és del tot cert és que la ciència el conjunt de l’Estat es veurà perjudicada.

Igual que reduir el nombre de contractes d’investigadors del Programa Ramón y Cajal de 600 a 340. Es dirà el que es vulgui, però és una notícia nefasta. El problema no és la crisi ni la retallada, això és un amplificador d’un problema que s’arrossega: zero en política científica global. I amb això no em refereixo als departaments responsables de ciència, em refereixo al conjunt dels governs. Zero al de Rodríguez Zapatero, malgrat la feina de Cristina Garmendia (només cal recordar el “Plan E” per veure fins on arribava el cervell d’aquest Zeus de la política, i zero al Me Mariano Rajoy. Ell encara no ha tingut l’oportunitat de fer una genialitat en el tema, senzillament ha oblidat per a què serveix la ciència i només ha retallat.