#somrecerca

Enric I. Canela

Aquest matí he tingut l’oportunitat d’assistir a un col·loqui sobre recerca al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. L’acte estava organitzat per Marc Vizacarro, Responsable de comunicació 2.0 i continguts digitals de Coneixement de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Es tractava d’una trobada a l’atri, a l’aire lliure, llàstima perquè el dia no acompanyava (espero que tots dilluns estiguem sans, maig té això). Primer hem fet un petit esmorzar i després han ofert uns breus parlaments Jordi Camí, Lluís Torner, Josep M. Martorell i Toni Castellà. Dos directors de centres d’excel·lència i els dos responsables directes de la recerca a Catalunya. No cal que presenti a cap d’ells. Els altres assistents, alguns hem fet comentaris, érem persones de diferent perfil, però tots d’alguna manera comuniquem a través de la xarxa. L’objectiu era posar de manifest l’estat de la recerca a Catalunya i apostar per la divulgació de la ciència, en aquest cas, molt centrada en el 2.0. Es pot constatar que, tot i que ha augmentat, el coneixement de la bona recerca que fem no és gaire conegut pel gran públic ni tampoc està prou valorada.

A l’acte, a banda dels citats, he pogut saludar alguns amics i altres que només coneixia virtualment. Entre els recercaires estava l’incansable Miquel Duran de la UdG, el catedràtic 2.0 per execel·lència, prou conegut i actiu, que juntament amb Meius Ferrés, que també era amb nosaltres, va organitzar fa pocs dies TEDxUdG, que tan bons resultats va donar (veure TEDxUdG: espurnes dels cervells i Èxit del TEDxUdG). No cito a les persones que ens acompanyaven perquè no les coneixia totes i sempre sap greu deixar-se algú.

Al trending tòpic #somrecerca de Twitter podreu llegir algunes coses que s’han dit, tant presents (segur que coneixereu alguns) com assistents virtuals.

Ho valoro molt positivament i una vegada més afirmo que el Govern té les idees molt clares pel que fa a la recerca. Amb el poc que tenim es fa molt. Coincideixo absolutament amb el que diu Toni Castellà, petites accions dinamitzen molt. A vegades faig jo servir allò del coeficient de sensibilitat polític: derivada del resultat respecte als recursos posats. Un bon polític ha de tenir la intuïció de preveure el valor d’aquest coeficient en el seu àmbit, crec que això els nostres companys de trobada ho fan molt bé.