Enric I. Canela
Aquet matí escrivia La claredat d’Anne Glover que no veu clara la política científica espanyola. L’assessora principal de la Comissió Europea no veu que bé la política científica espanyola. Deia: No A Espanya hi ha hagut una reducció significativa del pressupost per a recerca i desenvolupament. Si no fiques res en el sistema, tampoc aspires a treure res. Alhora, el país deixa de ser atractiu per als inversors. El que em sorprèn és que Espanya sí que havia invertit en ciència en les dues últimes dècades, amb bons resultats. Em preocupa que estiguem assistint ara a una època en què es pot invertir la situació.
Aquest migdia al Telenotícies escoltava Cervells a la fuga. Diu: La dràstica reducció dels recursos per a la recerca expulsa molts joves investigadors catalans a l’estranger perquè aquí no troben cap beca o projecte. És el que es coneix col·loquialment com “fuga de cervells”. Seguir la formació a l’estranger és positiu per a l’investigador i també per al país, sempre que el científic torni. Per això és imprescindible impulsar el camp de la recerca per equiparar-lo amb la mitjana europea. Administració i universitat coincideixen que, si no hi ha recursos aquí, cal anar-los a buscar fora. Podeu completar la informació amb el vídeo: La crisi fa fugir els cervells
Certament estan passant dues coses, que perdem capital humà ben preparat i que gastem els diners dels nostres impostos en formar persones per tal que aportin coneixement i idees a altres països. Un dels protagonistes del vídeo, Lluís Soler va a fer el postgrau a Dresden, on un centre públic de recerca l’ha fitxat per aplicar els seus coneixements i desenvolupar noves tecnologies. En l’horitzó, potser, el Japó, que s’ha interessat pels seus catalitzadors d’alumini per fer servir l’hidrogen com a font energètica neta i sostenible per a vaixells. No he dit res de l’interès de l’empresa d’aquí. Ben normal.
Una gran visió la del govern espanyol.