La claredat d’Anne Glover que no veu clara la política científica espanyola

Enric I. Canela

Fa uns dies, en la reunió de benvinguda de la reunió per commemorar el 10è aniversari de la LERU. La reunió, titulada «Universitats europees de recerca: guia i motor per a Europa el 2050», es va celebrar a la UB i hi vaig tenir l’oportunitat d’escoltar Anne Glover. És la principal assessora científica de la Comissió Europea.

Llegia una entrevista que li van fer a Bilbao arran d’una vista feta a la Fundació Sabino Arana i que publica Madri+d.

Pregunta. En què ha centrat la seva tasca des de gener?
Resposta. En defensar la importància de la ciència, l’enginyeria i la tecnologia per al creixement econòmic d’Europa. I en parlar amb veu alta sobre els nostres èxits en aquests camps, el que ningú ha fet fins ara.

P. ¿Calia un canvi de mentalitat sobre el paper de la ciència en l’economia?
R. El que cal desenvolupar és un concepte de ciència com a cultura, perquè tothom pugui participar i s’involucri en ella, com si fos un entreteniment. Sobretot, els joves amb més capacitat, que seran els que inventaran el futur.

P. ¿Comença a calar aquesta idea?
R. La Unió Europea, en el seu programa marc fins al 2020, té previst un pressupost de 80.000 milions d’euros per ciència i innovació, fet que suposa un increment significatiu respecte a plans anteriors. És una cosa que dóna a entendre quina ha de ser l’aposta de futur.

P. ¿Per sortir de la crisi?
R. Jo no tinc formació com a economista, però en el pla històric podem analitzar què és el que es va fer en el seu moment per superar recessions prèvies. Tots aquells Governs que van decidir invertir en ciència van sortir ben parats. Des del meu punt de vista, no hi ha una altra solució. El País Basc va ser un exemple quan va perdre la seva indústria de l’acer i les drassanes. Es va rendir? No invertir en tecnologia i avui recull els resultats.

P. ¿Van els governs nacionals en la línia de la Unió?
R. Alemanya està evidenciant que si es manté la inversió en desenvolupament i fins i tot augmenta en temps de crisi, millora la situació. La seva quota de presència a la indústria d’alta tecnologia està augmentant, en contra del que passa en altres països. Els governs han de pensar detingudament com distribuir el seu pressupost, perquè retallades en ciència i innovació els poden suposar un petit estalvi a curt termini, però comporten la destrucció de la seva competitivitat en el futur. Aquest és el gran perill.

P. Espanya no és l’exemple.
R. No A Espanya hi ha hagut una reducció significativa del pressupost per a recerca i desenvolupament. Si no fiques res en el sistema, tampoc aspires a treure res. Alhora, el país deixa de ser atractiu per als inversors. El que em sorprèn és que Espanya sí que havia invertit en ciència en les dues últimes dècades, amb bons resultats. Em preocupa que estiguem assistint ara a una època en què es pot invertir la situació.

P. Durant cinc anys, vostè ha contribuït a desenvolupar la imatge d’Escòcia com una nació associada a la ciència.
R. La nostra economia es basa en el coneixement. No hi ha altra opció en un país de cinc milions d’habitants. Hi ha molt pocs elements diferencials entre uns països i altres. La capacitat intel·lectual és un.

P. Pot ser també un element clau per a regions amb una identitat pròpia, com Escòcia o Euskadi?
R. La diversitat, amb les seves diferents destreses, és un gran avantatge de la Unió Europea. Les regions poden aportar molt i les necessitem. Com a Euskadi i el seu prestigi en enginyeria.

P. Quin és el paper de les regions en l’Europa que ve?
R. Europa només pot competir en clau d’intel·ligència i ha de buscar-la entre els Estats membres, però també entre les diferents regions.