La universitat pot sortir reforçada de la crisi

Enric I. Canela

M’amoïna molt veure la mediocritat estratègica, només cal mirar els pressupostos públics, bàsicament els de l’Estat. És cert que estem vivint una crisi econòmica enorme. Els que ja fa molt de temps que voltem pel món recordem la que es va viure als inicis de la democràcia. L’any 1977 Enrique Fuentes Quintana, vicepresident del govern espanyol d’Adolfo Suárez, va propiciar els Pactes de la Moncloa. Van ser temps difícils, però psicològicament el clima no era tan dolent com ara. Recordo una universitat que mirava el futur amb optimisme, ara la veig pessimista. És el pitjor element de la nostra crisi.

Jo pel que fa a la universitat no sóc pessimista, no vol dir que no vegi la gravetat del problema en el que estem immergits, però sé que si fem les coses bé la universitat sortirà reforçada.

La fórmula, simplificada, és: Èxit = optimisme + inversió en joves investigadors + enfocament en els objectius clau + finançament alternatiu. Alguns podríeu pensar que sóc ximple, potser sí. Altres que no ho penseu, trobareu que l’últim element del segon membre de l’equació és utòpic. No, no ho és. El que és més difícil d’aconseguir és el primer: optimisme. Tinc la certesa que en el nostre petit i estratègic món, si fem bé les coses, també és pot tenir.