Enric I. Canela
La raó s’ha imposat. La UAB comunica que el catedràtic Ferran Sancho ha estat escollit nou rector de la UAB a la segona volta de les eleccions que han tingut lloc avui, 31 de maig, segons els resultats provisionals.
Ferran Sancho, catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica, ha obtingut el 55,53% del vot ponderat; i Pere Solà, catedràtic de Teoria i d’Història de l’Educació, el 44,47%.
La participació en aquesta segona ronda de les eleccions ha tornat a ser elevada. En el sector A ha estat d’un 73,07%; en el sector B, 29,32%; en el sector C, 15,21%; i en el sector D, 62,36%.
En els sectors A i B (personal docent i investigador), ha guanyat el candidat Ferran Sancho; en el sector C (estudiants) i en el sector D (personal d’administració i serveis), ha guanyat Pere Solà.
Felicitats a Ferran Sancho al que li ve ara una feina molt complicada.
Estimat Dr. Canela,
Com a seguidor del seu bloc, em sembla molt impropi de vostè la frase amb la que comença aquesta entrada, que despren un menyspreu preocupant cap a la candidatura que no ha estat proclamada vencedora malgrat haver aconseguit més del doble de vots que l’altra. Com a investigador en fase inicial, tampoc em sembla digne d’un científic fer tal afirmació sense donar cap argument al respecte.
Per altra banda, també trobo aliè al seu estil no fer esment al nombre real de vots vàlids rebuts per cada candidatura.
Cordialment,
Ricardo
Benvolgut amic, si m’ho permeteu.
Certament em sap greu que s’hagi llegit així. El que si és cert és que penso que les mesures proposades pel candidat Solà no tenien cap mena de base, portaven a la UAB a una ruïna absoluta, estic ben segur i per això dic “seny”. Jo començo perd no coincidir amb el model de votació, no crec que per decidir el govern de la universitat pugui fer-se servir aquest sistema. De totes formes l’accepto com a democràtic.
De totes formes, quan he publicat la notícia encara no havia sortit l’enllaç amb les resultats complets, només la pàgina que he posat sense l’enllaç de resultats.
Salutacions cordials
Ni un ni l’altre, menys rectors i administració que cobra un munt per cagar-la, i més poder a les assamblees, collons!
Camboia funcionava molt bé.
Com en Ricardo, jo també sóc investigador predoctoral, i també em sembla fora de lloc la frase inicial.
A mi m’ha fet l’efecte que la candidatura de Ferran Sancho era clarament continuista de l’anterior equip, que si per alguna cosa ha destacat ha estat per la seva manca d’actitud racional.
Com a membre del Claustre i de l’Assemblea de Tercer Cicle de la UAB, amb l’anterior equip de govern m’he trobat un bloqueig constant del diàleg i de les vies “institucionals” de debat i de reclamació, i amb un desdeny espectacular davant la nostra denúncia d’actuacions com a mínim alegals (sentint frases com ara “denuncieu-nos, no em preocupa, a la UAB ens denuncien cada dia”). Jo això no ho accepto com a democràtic.
Francament, jo també crec que algunes propostes d’en Pere Solà eren irreals (moltes d’altres, crec que eren imprescindibles i no entenc com a dia d’avui encara no s’han implantat), però el que sí que mostrava era una gran sensibilitat pel Claustre i els acords allà presos, i pel diàleg directe i obert amb tota la comunitat universitària.
Esperem que amb el nou rector l’actitud canviï, però si he de ser sincer, ho dubto molt.
Martí,
Ja he comentat que la frase inicial no té un sentit d’atac sinó senzillament d’un sentiment. Efectivament, crec que ha guanyat el seny. És el que diu qui creu una determinada opció i veu que la contrària és una barbaritat.
Jo només he seguit les eleccions a través de la xarxa i no conec personalment a cap candidat. El que he llegit, que han publicat, dels programes, és l’únic que em permet opinar i sobre això opino. Un candidat que promet tornar els diners dels augments de les matrícules quan sap que aquests diners li descomptarà per l’altra banda la Generalitat només pot ser dues coses: un mentider o un ignorant. Això quan la UAB té un dèficit enorme i acomiadaments sobre la taula.
Jo espero que el nou rector apliqui la racionalitat, igual que dius tu, que s’obri al diàleg, és imprescindible. Sense complpicitats serioses no es pot governar.
Martí, Ricardo,
No cal tenir la pell tan fina. L’Enric opina i argumenta la seva opinió. Considera que hi ha propostes assenyades i d’altres que no ho són. No caiguem en la hipocresia de ‘totes les opinions són respectables’ per evitar analitzar-les. Hi ha propostes raonables, forasenyades, plausibles, irresponsables, covardes, etc. Tots hem aplicar qualificatius com aquests a les propostes que ens agraden i a les que no ens agraden: és el joc democràtic i de la llibertat d’expressió.
Pel que fa al diàleg, jo també he estat membre del Claustre i del Consell de Govern i puc també opinar amb coneixement de causa. Fa falta més diàleg, però amb unes premisses bàsiques. El comitè d’empresa l’entén de la següent manera: negociem tot el que afecta els treballadors (des de la càrrega docent, fins als plans d’estudis) amb gerència i el vicerectorat i el Consell de Govern i el Claustre han d’assumir els pactes precuinats. Una magnífica manera de potenciar els òrgans democràtics! També seria un estalvi: no cal tenir departaments ni facultats, perquè s’ho manegaran tot a dalt i la resta a obeir. Això és consens i diàleg?
I el respecte als acords del Claustre? Em sembla inexcusable. Però i si, com era el cas en molts casos, els acords eren simplement al·legals, en el sentit que proposaven canvis sobre els quals no tenien competència perquè implicaven una llei? Ha de complir la Rectora un acord del claustre que suposa incomplir una llei (e.g. el cas dels complements de gestió, que estan fixats pel BOE)? Hem d’assumir propostes il·legals i irrealitzables com la del Comitè de PDI de fer passar els agregats a TU sense concurs?!
Això no treu que l’etapa de Ripoll hagi estat poc dialogant i potser poc respectuosa amb les formes, però veníem d’una etapa en què era norma que els estudiants insultessin el rector al claustre i l’interrompessin al seu gust o en què assaltar (literalment) el despatx de la Degana de Lletres es considerava el súmmum de la democràcia. Entenc que quan estàs aviciat i et diuen sempre que sí a tot, consideris que qui et diu que no és autoritària. Però el problema, en part, ha estat que la UAB no ha volgut o no ha sabut entendre que no es pot gestionar una universitat amb el ‘entre tots ho farem tots’ (i ningú se’n fa responsable), sinó que cadascú té unes responsabilitats i se l’elegeix democràticament perquè les exerceixi. Si no ho fa bé o si dimiteix de les seves responsabilitats, cal exigir eleccions i posar les coses al seu lloc.
Xavier,
Res a afegir al teu comentari. Totalment d’acord.
Enric,
d’acord amb el comentari sobre el seny i d’acord també amb la necessitat d’un canvi en el model de governança de les universitats. No pot ser que els governs de les universitats depenguin tant de col.lectius “irresponsables” (en el sentit etimològic de que després no hauran de donar comptes a ningú), i que massa vegades tenen al seu sí individus irresponsables (en el sentit habitual del terme)
Claudi
Claudi,
Espero que d’una vegada per totes algú sigui prou valent per canviar aquest model que hem hagut de patir tants anys. Si més no, els que vinguin darrere nostre ho tindran més fàcil i al universitat millorarà.
Claudi,
No es pot dir més clar. Ara cal veure qui gosa ‘cremar-se’ intentant-ho.
Xavier,
Jo crec que ara es farà alguna cosa, el problema és si es farà bé.
Xavier,
Justament amb el meu comentari mirava d’analitzar les opinions, i no pas d’evitar fer-ho. Llegeixo aquest blog, i de tant en tant hi faig algun comentari, justament perquè trobo que la informació que hi ha és interessant i la opinió de l’Enric sol estar ben argumentada, tot i que no sempre la comparteixi.
Trobava que la primera frase de l’article no estava argumentada i per això he fet el comentari. Després l’Enric explica que és per la promesa de tornar els diners dels augments de les matrícules, i com ja he dit abans, a mi aquesta promesa també em va semblar una barbaritat, perquè per molt que em sembli justa la veig irrealitzable. De fet, quan la vaig sentir (a la mini-campanya de la segona volta) em vaig posar les mans al cap.
Ara bé, d’altres propostes d’en Pere Solà eren totalment racionals. Anaven en una direcció d’augmentar ingressos i reduir despeses que fins ara no s’ha intentat i que, vistos els resultats obtinguts per ara amb altres opcions, potser estaria bé de considerar.
Sobre el diàleg que comentes: jo amb el comitè d’empresa no hi tinc res a veure, i les seves formes en general tampoc m’agraden. Als investigadors predoctorals, per exemple, ens han ignorat sovint.
Sobre el Claustre, veig que estem d’acord en què l’actitud de l’equip de govern ha estat lamentable. Evidentment, si hi ha algun acord que no és legal, se’n fa un informe jurídic i tema resolt. És molt senzill. En el nostre cas ha passat el contrari: els acords del Claustre denunciaven unes certes actuacions possiblement il·legals, que finalment el Síndic de Greuges de Catalunya ara està investigant, i la resposta ha estat ignorar-ho completament. El més trist de tot plegat és que aquests acords del Claustre intentaven resoldre per la via institucional una injustícia que, segurament, no era voluntària, i que es podria haver tancat ràpidament i sense més problemes. Però el fet de tancar-se en banda no ha fet més que allargar i amargar el procés, i francament fa passar les ganes d’utilitzar aquesta via institucional, que crec que és la més adequada però que cada vegada resulta més impermeable.