Enric I. Canela
Les universitats britàniques retallen costos fent servir com a força de treball (slave labour) els doctorands. Els estudiants paguen 9.000 lliures a l’any i es queixen pel fet que els ensenyi un personal júnior.
Sembla que la cosa està moguda. Els doctorands es queixen per ensenyar gratis o cobrar per hores i els estudiants per ser ensenyats per ells.
Sovint explico quan ens diuen que tenim molt professorat que la ràtio alta d’estudiants : professorat que tenen en alguns països té a veure amb això i també amb què part d ela docència la fa personal no docent, tècnics, i això darrer està bé.
Em sembla que es bo que els doctorands ajudin a la docència com una part de la seva formació, però també que els britànics s’estan passant.
Enric,
Com ja ens ensenyava Aristòtil, cal fugir de la hybris i cercar el terme mig. En aquest assumpte, també. És bo que els becaris de FPI i els postdocs facin classe… amb mesura. La seva pot ser una bona ajuda, no tant per reduir despeses de personal, sinó també per permetre una docència més flexible. Poden fer tasques d’assistent, reconegudes al pla docent que els poden servir en un futur per obtenir una acreditació. Si això es fa correctament i amb seny, no hi ha d’haver cap problema i és millor que no tenir becaris que pugen a treballar un parell de dies a la setmana i no hi ha manera que se’n vagin a fer una estada. L’equilibri i el seny són la clau.
Xavier,
Sí. El model d’unes poques classes com fan ara està bé. Formació i ajuda.
Crec que l’enfocament adient és que ensenyar (fer aprendre), ajuda a aprendre i a crèixer en competències. És per això que un doctorand i un postdoc, per al seu desenvolupament professional i personal, han d’estar implicats en docència, en la mesura que sigui necessària, degudament tutoritzats, avaluats i pagats.
Jordi,
No podem estar més d’acord.