Enric I. Canela
No tothom ho té clar. El Triangle publicava el dia 29 una entrevista (1 i 2)amb el rector de la UB, Dídac Ramírez. Diu, cosa coneguda per nosaltres, que opta a un segon mandat. Repassa alguns temes a preguntes de l’entrevistador. A mi m’haguessin agradat algunes altres.
Agafo una pregunta i la seva resposta:
Sembla que s’orienta el currículum a les necessitats del mercat, per al qual les humanitats no són necessàries. Què n’opina?
Forma part de les amenaces a les quals ens enfrontem, juntament amb l’encariment de les taxes. Per això reclamo a tots els estaments de la universitat que afrontem plegats aquest fenomen. Pel que a mi respecta, i d’acord amb la idea que la universitat no és un privilegi, sinó un bé públic, faré el possible perquè ningú no quedi exclòs dels estudis per raons econòmiques. A França ho tenen clar: financen la universitat amb els impostos perquè en defensen el valor social.
Li pregunten per temes socials i docents però no per recerca i transferència. Una llàstima.
One thought on “La universitat no és un privilegi, sinó un bé públic”