Enric I. Canela
El rector de la UB, Dídac Ramírez, escriu al diari El País Visión, sueño, acción, esperanza. Tot i parlar de la universitat com a lloc de trobada i reflexió, no és un article sobre la universitat, és un article de reflexió política. Recomano la seva lectura.
Agafo un fragment: Ens trobem, amb poc risc a equivocacions, davant de missatges i decisions que semblen erràtics o “inacabats”. Combaten el dèficit amb una perspectiva del “tot val” i del camí de “el fi justifica els mitjans”. Amb tot això, la nostra democràcia es debilita i creix una desafecció per la política per la falta de credibilitat dels programes legitimats per la seva votació en les respectives eleccions, que finalment s’incompleixen sota una escenografia de no tenir intenció d’explicar o demanar disculpes pel canvi. Tampoc se sap on mirar perquè també fallen les alternatives polítiques, com si no hagués possibilitats de seguir altres camins.
Jo diria que amb altres paraules, o senzillament, pensaments no verbalitzats, molts de nosaltres expressem això. Ens porta a una profunda desconfiança amb el sistema. Els optimistes creiem que podem canviar el sistema, però cal canviar les regles del joc. Segurament, aquest any a la universitat li tocarà fer una paper actiu, convertir-se en un think tank politicosocial de “ciències” i “lletres”.