Enric I. Canela
Ahir en parlava La Vanguardia (no he vist l’enllaç), avui Europa Press arran d’unes declaracions a Prada de Conflent del secretari d’Universitats i Recerca.
Parla de l’elecció dels rectors. Diu el titular que Catalunya defensa que els rectors els triï un patronat universitari. Bé, això no és així. Això ho diu una ponència d’una comissió, però és cert que el tema està en debat. El Govern no ha pres posició pública, però de ben segur que les coses van per aquí.
Jo ja he parlat sovint del tema i he format part d ela comissió de governança de la UB que discutia el tema (si hi voleu, trobareu diversos enllaços al bloc). El tema no és l’elecció dels rectors, va més enllà, jo diria que aquest és, fins i tot, un tema menor. El tema és el govern de les universitats i la independència dels rectors per fer la seva feina.
Jo crec que tothom està d’acord en què el model fa difícil el govern i també la gestió. Un sistema complex i burocràtic i un escàs o nul retiment de comptes a la societat. Jo sóc un apassionat del tema. L’he estudiat a fons i hi tinc experiència diversa. El sistema és lent i complex a causa de les nostres pròpies deficiències, però especialment per unes lleis i normes que les afavoreixen o les obliguen. Els propis òrgans interns que fan les normatives les compliquen amb comissions nombroses que no serveixen per decidir res (de debò) i que només fan que allargar processos sense introduir garanties.
A les universitats som molts enamorats de la nostra feina, però posar moltes hores i una gran dedicació no vol dir ser eficaç, ser un bon professor o investigador no vol dir ser un bon gestor. El complex sistema ens fa barrejar massa.
El problema de la governança és que nosaltres no hem estat capaços de fer bé (parlo de normes internes i estatuts) allò que era de la nostra competència i ara seran les lleis les que ens faran fer el que hauríem d’haver fet i el que no m’agradaria que ens fessin fer.
Som a temps de canviar alguna cosa sense la intervenció externa? Ho dubto però no seré jo qui renunciï a intentar-ho.
Bon estiu Enric. Jo també sóc un apasionat del tema de la governança universitària. Desconnec el document que s’ha gestat per la comissió. Els models d’arreu del món com saps són diversos i la cultura dels polítics i agents socioeconòmics (la societat) envers la universitat també és molt diferent entre uns llocs i altres (qüestió que la meu entendre és capdal). Els copy-paste no funcionen sense tenir en consideració el context i la cultura pre-existent interna i externa. L’experiment més interessant que connec és l’Holandès en el qual, la llei de 1997, va deixar decidir a cada universitat entre diferents models (de fet dos bàsicament i un de mixte) que anava des del clàssic bottom-up fins al top-down pel que fa a l’elecció de rector i de degans i directors de recerca!. Pel que connec de l’esdevenir de l’experiència, els resultats de les universitats que van escollir el model top-down, suposo semblant al que sembla suggerir les recomanacions de la comissió, varen tenir resultats diferents, en alguns casos negatius o molt negatius especialment quan l’escollit era un no pertayent a la comunitat universitària. Dit això, cal dir que, certament, les eleccions de rector o degà no és la governança, fins hi tot cal començar per parlar de funcions i responsabilitats primer abans de dir com s’escull qui. Finalment, m’agrada sempre remarcar que amb el sistema de governança actual (com amb el que vindrà) hi ha universitats que fan coses (ex. prenen decissions estratègiques) molt millor que altres i m’agradaria saber perquè el sistema (i el govern) no ho premia diferencialment.
Jordi,
Evidentment, l’elecció del rector no és la governança. Jo tampoc crec que aquí sigui encertat triar un rector extern. La cultura hi té molt a veure. La clau és ajudar a evitar que els rectors estiguin sotmesos a un excès de normatives homogènies. Ja he comentat que dins les universitats, sense ajut extern, ja es poden fer moltes coses.
El Govern no premia? Hi ha tantes coses que ell no fa hi podria fer per ajudar, sense haver de canviar cap llei.