Enric I. Canela
Llegia aquest matí un article de Cinto Rosa Hombravella titulat Universitat i basquitis. D’alguna manera, més que un article sobre la universitat, que ho sé, és un article sobre el finançament de Catalunya i una crítica a les posicions del tàndem Duran i Lleida – Sánchez Llibre.
De totes formes, des del seu coneixement com a Síndic que va ser i com a catedràtic amb una llarga carrera docent, ens dóna algunes informacions i fa alguns comentaris prou sucosos.
No en tot estic d’acord. Per exemple parla de pràctiques de professors acostumats a fer poques classes. Jo diria que ja a l’any 1974, quan vaig començar a “exercir” com a Ajudant, els professors, catedràtics inclosos, de la meva facultat donaven més classes de les que ell, des del seu coneixement, indica. Això segueix sent així, també ara. La universitat és diversa i el que fan uns i altres també. Jo reivindico l’elevat compliment del professorat del meu “entorn”. Cadascú sabrà les seves coses. Si és cert que tenim un nombre d’estudiants baixos per professor, comparant-nos amb altres països. Cal preguntar-se, però, si són només professors els que fan l’atenció docent en altres països. També aquí les hores de classe que rep l’estudiant són més.
Al Regne Unit les coses són prou diferents.
Malgrat això, la universitat catalana no està mal finançada, comparativament, però el finançament és insuficient amb el sistema que ens hem dotat. Afegim que alguns “invents” caríssims no els hem fet nosaltres, ens vénen donats per normes emanades de la “representació popular” (això de popular no va amb segones).