Enric I. Canela
Llegia un article de l’amic Xavier Marcet titulat ¿cómo hacer de la universidad una organización innovadora?. Com es habitual en ell, presenta una sèrie de mesures en forma de decàleg, té mèrit.
El seguit de mesures, que podeu llegir directament al seu bloc, les veig encertades. El problema és com incorporar-les de forma ràpida i no traumàtica. Segurament, la desena mesura: “Establir una governança que s’allunyi del corporativisme i sigui capaç d’assumir la innovació i el canvi sense traumatismes infinits”, és alhora la clau del pany i la màxima dificultat. La qüestió està sobre la taula. Jo crec que hi ha un consens en la necessitat de disposar d’un sistema més àgil, que faciliti el govern i ens acosti a les universitats més eficients d’Europa, però alhora no hi un clar acord de com fer-ho. El lideratge corporatiu en una burocràcia professional, seguint la classificació de Henry Mintzberg, i funcionarial no està gens resolt al nostre país. Un dels grans esculls és que la transició de la universitat franquista a la post-franquista es va fer seguint el principi d’acció i reacció. Solucionar això és tan difícil com apassionat, més tenint en compte que hi ha models que funcionen bé en una determinada cultura i malament en altra. Un dels grans riscs, en el que caiem sovint, és la mescla de sistemes, agafant coses del sistema anglosaxó i coses del francès que unes vegades són incompatibles i en altres reiteratives. M’agradaria viure la solució.