Enric I. Canela
Arran de la presentació del seu llibre, Universitat, valors i societat, Dídac Ramírez respon a una entrevista al diari Orla. Una entrevista que podeu llegir en dues parts (part 1 i part 2). Un bon moment per conèixer millor el seu pensament, ara que hi ha eleccions al rectorat i es presenta com a candidat per abordar un segon mandat.
Agafo un tros d’una llarga entrevista, rica de matisos tota ells. Trio aquesta part per la seva actualitat.
–El 22 de novembre hi torna a haver eleccions al rectorat. Parlant de modernitat i tradició, no és una mica medieval que en una institució com aquesta hi hagi vots que valguin més que d’altres i que algun rector hagi estat escollit amb menys vots que un altre candidat?
–Un dia vaig llegir una piulada al twitter que deia: “51% del professorat, estudiants 30% i personal 10%, això és medieval”. I em va fer pensar. Molta gent pensa que el fet que els estudiants tinguin un 30% és excessiu…
–Vostè no?
–Jo no ho penso, però li diré un problema que hi ha. Ara hi ha aquest debat sobre si al rector o rectora l’ha d’elegir un patronat o la comunitat universitària a través del sufragi universal ponderat. És un debat molt seriós i no hem de ser essencialistes perquè, al final, el sistema per triar rector ha de ser el que garanteixi el millor govern per la universitat.
Fa unes setmanes vaig estar a Escòcia visitant universitats amb una delegació de l’ACUP [Associació Catalana d’Universitats Públiques] i els vam preguntar qui escull els rectors. ‘El patronat’, ens van dir. I des de quan? ‘Des de sempre’. I són universitats públiques on els estudiants no paguen matrícula, respectades, on ningú qüestiona la legitimitat del rector/a. Què passa? Que el patronat escocès és un tipus de patronat que està per sobre del bé i del mal, la societat el respecta, no és un patronat triat per motius polítics.
Aquí, durant la República, a la UAB hi va haver un patronat. Podem dir que no era un sistema democràtic? No plantejaria el sistema d’elecció a rector a través d’un patronat o de sufragi universal com una qüestió de modernitat-tradició. Ara, per què defenso el sufragi universal?
–El prefereix al patronat?
–Jo estic per aquell sistema que garanteixi un millor govern de la universitat.
–Quin creu que és aquest sistema?
–Dependrà de quin sigui el patronat, de la manera i del moment. Si en aquest moment la proposta de patronat és la que ha sortit als mitjans de comunicació [que el Parlament triï els membres del patronat], prefereixo el sufragi universal ponderat. Ara, si el patronat fos, imaginem-nos 10 o 15 persones reconegudes per tothom i ben preparades, no tindria cap recança que la persona que triés aquest patronat per fer de rector tindria tota la legitimitat.
–El que passa és que trobar alguna cosa que estigui per sobre del bé i del mal en aquests temps es gairebé impossible.
–Quina instància fa que una norma acabi sent llei? Quina instància fa que una creació acabi tenint categoria d’obra d’art? Quina instància fa que una persona acabi fent de rector, de rector per servir millor la societat? Quina instància legitimadora legitima això? Un patronat és una instància i la comunitat universitària és una altra instància. Des d’un punt de vista de concepte, trobo que tant una com l’altra tenen els seus avantatges i els seus inconvenients.
–Ja hi som. És que no ens podem decidir mai? Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients.
–No, no. Jo m’he decidit.
–Ah sí?
–Per sentit comú, allò que funciona en molts països del món més avançats que nosaltres hauria de funcionar aquí. Com és que hem de posar objeccions per què funcioni aquí? Quan vaig a la LERU (Lliga Europea d’Universitats de Recerca, el ‘G-20’de les universitats intensives en recerca) i em reuneixo amb els rectors de Cambridge, Oxford o Estrasburg… vostè creu que tinc alguna base per sentir-me més legitimat que ells? Dit això, anem al sistema de sufragi.
Per què no traiem el ponderat? Miri, en el sistema actual el vot de l’estudiant és un 30% i pot determinar qui ha de ser rector. Però quin percentatge d’estudiants vota? No arriba al 10%. Això vol dir que un percentatge molt baix de persones acaba tenint un 30% de pes en l’elecció de rector.
l personal d’administració té un 10%… què passa? És raonable dir que el personal estable de la casa tingui la majoria qualificada perquè pot ser que l’estudiant que determina qui ha de ser rector ja no sigui a la universitat. Per tant, i com que aquesta situació no és comparable amb el què passa al món, sembla que no podem considerar medieval el fet que sigui ponderat. Una altra cosa serien els percentatges de ponderació, però trobo que a la UB hi ha uns percentatges raonables.