Enric I. Canela
Orladiari publica avui l’article Dídac Ramírez a la facultat de Belles Arts: Una visita difícil. Diu en el text que Ramírez ha donat la cara.
Avui el candidat a rector Dídac Ramírez ha visitat Belles Arts. És un lloc difícil, efectivament. Belles Arts és una facultat maltractada al llarg dels anys. Conec el problema prou bé.
És l’única Facultat de Belles Arts de Catalunya i el seu prestigi és gran. Pateix de fa molts anys uns problemes greus d’infraestructures. La facultat es pregunta, per què estem encara així? La pregunta lògica té una resposta complexa. Jo vaig conèixer el problema quan era rector Josep Maria Bricall. No es podia construir un edifici nou al campus de Pedralbes i es buscava un lloc diferent. Van haver propostes. No era una bona opció. Van passar els anys amb algunes reformes i es va millorar, tot el que va ser possible, la seguretat i ampliar alguns espais. La política de la Generalitat era no gastar en reformar edificis vells, sinó fer-ne de nous. Recordo els grans problemes que va posar la Generalitat quan es van voler justificar les despeses fetes en allò que no eren nous edificis. Em vaig cansar de demanar un pla de remodelacions quan tenia alguna responsabilitat en el tema, amb escàs èxit. Finalment canvis en l’ordenació municipal van permetre preveure una ampliació – remodelació en el mateix lloc. Es va programar, havien passat gairebé vint anys. Quan les coses estaven a punt, Dídac Ramírez rector, la crisi va paralitzar totes les inversions grans. Només va ser possible, esgarrapant recursos d’aquí i d’allà, fer algunes coses, moltes pel pressupost que hi havia, escasses per les necessitats de la facultat. Un autèntic desastre del que el rector actual no en té cap culpa. Dídac Ramírez ha estat al costat, però sense diners per solucionar els greuges dels companys de Belles Arts.
A sobre cal sumar les dificultats que hi ha per reconèixer les seves activitats com a part de la recerca. Els criteris oficials que apliquen les agències d’avaluació no són objectius. En el meu món de la recerca, la Biomedicina, les publicacions estan ben classificades i indexades i les valoracions són automàtiques. En el de les Arts tot és subjectiu i les fòbies perjudiquen a molt professorat d’aquest àmbit. És de justícia que s’adoptin uns criteris més estables i coneguts per tal que vegin reconeguda la seva activitat.
Una virtut és no prometre el que no sàpigues que podràs fer, però no tinc cap dubte que si té l’oportunitat, Dídac Ramírez farà el possible per solucionar els problemes que he esmentat i d’altres, que no cito per no allargar-me més. Les coses no són mai fàcils, però ara encara menys.