Enric I. Canela
Fa uns dies el diari El País publicava un article titulat ¿Quién mandará en la Universidad? Es tracta d’un article molt ben fet que analitza un tema que amb més o menys intensitat es discuteix als diferents campus universitaris. Ara a la UB una mica més perquè indubtablement les eleccions fan que els diferents candidats siguin interpel·lats sobre aquest tema.
La UB té un document intern sobre la governança. És un document que no ha estat sotmès a l’aprovació de cap òrgan de govern perquè ha estat elaborat per una comissió proposada pel rector. Aquest document, opinió d’una comissió i no del rector, previsiblement serà sotmès a un procés de sublimació a partir del debat entre les estructures i col·lectius de la UB. El sublimat amb tota probabilitat contindrà el que pensa la comunitat universitària.
Aquest procés és essencial, perquè com molt bé explica Dídac Ramírez, existeixen forces externes (Govern, govern espanyol, i algunes altres) que podrien pretendre allunyar el govern de la universitat de la comunitat universitària, un govern totalment depenent del poder polític. També existeix un corrent intern que defensa mantenir el model en base a la tradició. La comunitat universitària no és unànime. Molts opinen que la universitat no és àgil i que cal modificar el seu funcionament. En realitat hi ha dues coses que s’han de combinar encertadament. Són agilitat i tradició. La comunitat no pot quedar exclosa de la presa de decisió en la universitat amb l’excusa de l’agilitat, però tampoc la tradició pot ser eliminada a causa d’un anquilosament que és real.
Cal estar amatent. La Generalitat va designar una comissió de governança i aquesta comissió una ponència que ja ha elaborat un document (el podeu llegir). La UB, amb el document de la seva comissió, va poder influir, però el resultat de la ponència no és exactament el que voldríem. A més, com deia, el document aportat per la UB no sabem, no s’ha debatut encara, si es correspon amb el que voldria el conjunt de la UB.
Per la seva banda, el govern espanyol també va nomenar una Comissió d’Experts per proposar reformes universitàries. Això va ser el 16 de maig. Un dels seus membres Salvador Barberà, molt proper al conseller Mas-Colell, fa uns dies va dimitir d’aquesta comissió. No conec els motius, però em temo que no serà per res de bo. Les perspectives del que ens pugui caure de Madrid no són bones (cosa habitual darrerament).
El risc de lleis, estatal i catalana, que condicionen la nostra autonomia és real. Dídac Ramírez, millor informat que jo, diu que els riscs són grans i que el camí és blindar-nos. Per això cal que fem una UB més ben organitzada i àgil amb uns nous Estatuts. És una de les mesures que proposa iniciar en els primers 100 dies de govern si guanya les eleccions. No serà una tasca fàcil. Els actuals Estatuts són una autèntica cotilla ja que pretenen blindar tantes coses que haurien de ser objecte de normes del Consell de Govern, que fan impossible qualsevol adaptació a una realitat canviant. Personalment els trobo molt mal fets. Les normes, si són fàcils de canviar poden entrar al detall, els Estatuts, difícils de canviar, no, han de ser un marc.
És imprescindible fer el que ens diu Dídac Ramírez perquè si ens adormim ens condicionaran les forces externes. L’experiència diu que si la UB s’avança i fa la norma, tota la resta del sistema es veu condicionat per la nostra opinió. No en va som la primera universitat de l’Estat espanyol i amb una notable capacitat d’influència que farem valer.
Al meu entendre, la UB ha de tenir un model global de funcionament de la universitat i disposar d’uns Estatuts moderns, adaptant allò que les lleis permetin. El que no permetin i sigui la nostra visió, ho han de deixar obert, fins allà on sigui possible. Alhora hem de disposar d’un model complet, un corpus normatiu que haurem de fer arribar a tots els col·lectius i posar en funcionament tots els nostres sistemes de convicció i seducció.
Som gent respectada i podem guanyar la partida si som realistes i ens acostem als models dels països del nostre entorn. De països en els que funciona bé la universitat n’hi ha amb diferents models. No cal sacralitzar cap de concret. Segur que m’enteneu.