Enric I. Canela
Arran de la seva reelecció el diaris van fent entrevistes a Dídac Ramírez, rector de la UB. L’entrevista la titula amb una frase del rector: “No vull un model universitari polititzat”
Com he fet darrerament, selecciono una part de l’entrevista, el de la governança. Diu:
Un dels pròxims reptes de la universitat és el nou sistema de governança en què el rector el nomenarà un patronat. Aquestes han estat les últimes eleccions a la UB?
Jo crec que no. No puc saber què passarà d’aquí a quatre anys, però no veig per què una universitat no pot adoptar el sistema del patronat i una altra seguir amb el sistema actual.
El govern diu que el nostre model està obsolet.
Jo prefereixo el model actual que no pas un en què la universitat es polititzi, en què hi hagi un patronat que variï cada cop que hi ha eleccions.
Els defensors del patronat argumenten que en el sistema actual hi ha molta endogàmia.
I en què es basen? Ha votat més del 70% de professors!
Doncs en el fet que el rector és elegit pels mateixos membres de la universitat, que defensen uns interessos corporatius.
Entenc el raonament, però digui’m un model alternatiu i en veurem els inconvenients. Un rector de fora com nomenarà els degans si no els coneix? Això és partir de la desconfiança. Hi ha una sèrie de tòpics sobre la universitat que fan molt de mal.
Com ara quin?
El de l’endogàmia. La universitat retorna gairebé el doble del que la societat hi inverteix. Un altre tòpic: diuen que no hi ha cap universitat catalana entre les cent primeres del món, però sí que hi som en algunes àrees i si comparem quines estan per sobre nostre veurem que ens doblen el pressupost. És com els clubs de futbol amb pressupost reduït: no se’ls pot exigir que guanyin la Champions.
Certament hem de trobar l’equilibri entre agilitat i tradició. I ser líders per evitar imposicions inacceptables.