Enric I. Canela
La frase del títol no és meva ni la comparteixo.
Ahir Joan Tapia a El Periódico escrivia un article titula ¿2013 Mana el temor a les tisores. Un article dedicat al reelegit rector de la UB, Dídac Ramirez i a la situació universitària. L’article és, al meu entendre excel·lent i us recomano la lectura.
Agafo un paràgraf que es relaciona amb la governança i que se’ns dubte serà objecte de discussió aquests mesos.
La tesi que s’imposa avui és que les universitats han de ser fàbriques de coneixement i que la seva primera funció és ser motor econòmic. Els consellers Huguet i Mas-Colell estan en aquesta línia i la conclusió és que la universitat és massa important per deixar-la en mans dels universitaris. Per això cal canviar-ne la governança amb patronats externs. El perill és la deriva cap al model economicista. Ramírez va amb peus de plom. Em recorda que la seva tesi de filosofia va ser sobre Leibniz, el filòsof alemany que volia conciliar els contraris i que -em diu – va acabar criticat per tots. Els seus enemics deien que el seu eclecticisme es devia al fet que no creia en res. El rector usa Leibniz d’escut.
El articulista fa un comentari en el que em cita, altra cop ho fan en un sentit polític i poc universitari. La frase és:
El 27 de novembre, quatre anys després de la seva primera presa de possessió, Ramírez ha estat reelegit amb el 51 % dels vots. Amb el suport fort dels professors permanents, que tenen el 51 % del vot ponderat. I en la candidatura, encapçalada per aquest doctor en Filosofa i Ciències Econòmiques a qui es col·loca en el terreny d’un centre-esquerra ampli (afiliat a UGT), s’han integrat professors de l’òrbita nacionalista com Enric Canela i Josep Antoni Plana.
M’agrada que m’identifiquin pel nacionalisme, però en aquest context m’agradaria que ho fessin per altres coses.