Enric I. Canela
No havia tingut temps per dedicar a un magnífic, al meu parer, article del professor emèrit del Centre de Biotecnologia i Genòmica de Plantes de la Universidad Politècnica de Madrid, Alonso Rodríguez Navarro. L’article es titula El fracaso de la investigación no permite cambiar el modelo productivo.
La tesi, perquè està ben demostrada encara que se’n parla poc, és que la recerca per se, si no produeix beneficis a l’economia, no és productiva. És cert que es formen investigadors, i això és bo, és cert que es fan publicacions, i això és bo, però si no podem aplicar aquest coneixement a l’economia i produir riquesa, el diner no està ben invertit. L’article posa de manifest l’escàs èxit de la ciència de l’estat espanyol, inclosa la catalana, en termes d’impacte econòmic.
De fet, els principals rànquings d’universitats es basen en criteris bibliomètrics, però no mesuren l’impacte sobre la societat, no mesuren l’impacte sobre l’estat del benestar, en general, ni sobre l’economia. Una interessant aproximació a l’impacte de la recerca sobre l’economia està en l’informe: The econòmic impact of research conducted in Russell Group universities. De totes formes, al meu entendre és incomplet.
Certament la recerca, és bàsica per aconseguir millorar el benestar dels ciutadans, però no només. Un exemple que una vegada em va posar un amic: No importa el nombre de vegades que el nadó agafa el pit, importa si s’engreixa. Potser no xucli la llet.
En aquests moments de crisi hauríem de reflexionar bastant sobre el sentit de la recerca. Tanmateix sense caure en maniqueismes i dient que la recerca bàsica no serveix. Cal veure com es fa útil a la societat.