Enric I. Canela
Avui el Govern i totes les universitats catalanes, tant públiques com privades, s’han compromès en defensa de la immersió lingüística i d’un model propi i coordinat d’accés a l’ensenyament universitari.
La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), convocada de manera extraordinària per avaluar l’impacte de l’avantprojecte de Llei de Millora de la Qualitat Educativa en el sistema d’educació superior, ha aprovat per unanimitat un acord en defensa de la immersió lingüística i d’una prova coordinada d’accés a les universitats catalanes si s’elimina la selectivitat.
A la Junta extraordinària del CIC hi han assistit els rectors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional, la Universitat Abat Oliba, la Universitat de Vic i la Universitat Oberta de Catalunya.
La prova d’accés catalana inclouria proves específiques ponderades de matèries relacionades amb els graus i, per als estudiants de secundària de Catalunya, també tindria un examen de llengua catalana. La junta de rectors considera imprescindible mantenir el procés de preinscripció per les universitats públiques i la Universitat de Vic basat en la nota final d’accés, fruit de la ponderació de la revàlida (que equivaldria al 60%) i de les proves complementàries (40%).
En altres paraules, més del mateix, i les facultats seguiran sense poder establir criteris propis.
José Maria,
Intentarem que no sigui així, em faré militant del tema.
És una llàstima que la bona idea de preservar el coneixement de català a l’accés a la universitat no hagi servit d’incentiu per canviar un model obsolet i nociu com l’actual. Com siu José María, seguirem tenint una prova-colador i alumnes que hauran de fer cursos propedèutics per poder arribar al nivell de primer curs. Si volien mantenir el sistema actual, es podia trobar un sistema d’accés als graus que no mirés la nota global únicament, sinó les notes de les matèries específiques. Per exemple, a mi no em serveix com a futur mestre de català un que tingui un 8 de selectivitat, però tingui un quatre pelat de la part de català. Els matemàtics i físics deuen pensar el mateix de la nota de matemàtiques, etc. Ara, com que els ingressos ens vénen del nombre d’estudiants, la qualitat la deixem de banda…
Bé, crec que és militant de fa molts anys, d’això. Esperem que se l’escoltin.
Xavier: encara pots pensar “en positiu” que com a mínim tothom haurà fet i aprovat català al batxillerat. A ciències, el sistema permetia (permet?) coses amb encara menys sentit, com matricular-se a una carrera sobre una disciplina que no s’havia cursat al batxillerat. Això ho feia molt poca gent, és cert. Però el que sí era i és molt habitual és tenir combinacions lamentables, com alumnes de primer de química que no han fet ni matemàtiques ni física al batxillerat. I, lògicament, si entren amb nivell de 4rt d’ESO (~8è d’EGB) “oblidat”, els exàmens de primer de carrera acaben sent com els de 2n-3r de BUP.
Jo estic convençut que si es canvia el model hi podrem incidir. Jo sóc absolutament favorable a les revàlides, però no fetes a Madrid. Com es feien abans a cas nostra. El canvi va ser el declivi. Un model aixi s’havia d’haver fet aquí quan podíem.
José María,
En positiu sí, si es redueix el pes del batxillerat (per les coses que expliques) i la prova de selectivitat selecciona de veritat. Amb ràtios d’aprovats de més del 90%, el sistema és un frau.
En qualsevol cas, les proves a les facultats acabarien sent també una estafa si el nostre finançament és per matrícula: ¿quin degà s’arriscarà a posar una prova seriosa que li doni bons alumnes, però li faci perdre ingressos i mostri que els departament tenen plantilles excedentàries? És que si ens posem seriosos, un terç (sent generós) no arriba a entrar a la universitat! Qui gosa assumir aquesta dura realitat?
Jo confio que gent amb seny i coneixement com l’Enric hi puguin incidir i trobin una sortida. Jo no en sé veure cap.
Xavier i José M.,
Jo espero que entre tots podrem fer alguna cosa. Jo diria que el Govern sent també el que pensem, però ho haig contrastar. Fins ara són esclaus de la norma espanyola. Confiem!