Enric I. Canela
El País publicava un article de Luis Oro, químic, antic secretari general del Pla Nacional de Recerca Científica i Desenvolupament Tecnològic. L’article es titula Un gran pacto de Estado en I+D+i.
Parla del descens de la inversió en R+D+i dels darrers temps i de la valoració positiva per l’evolució de la recerca i es mostra amoïnat pel seu futur. Valora la situació de la recerca a l’Estat espanyol assenyalant que hi ha àrees ben reconegudes mentre que hi ha investigadors que ni tan sols poden ser avaluats positivament per la comissió competent de l’Estat espanyol (els famosos trams de recerca).
Correlaciona la situació de la recerca, les poques patents i la competitivitat de l’Estat. Demana un marc estable per a l’R+D+i i que s’afavoreixi la mobilitat. Demana més autonomia per als centres de recerca.
Conclou: En resum, la desitjable transformació estructural cap a un model productiu basat en el coneixement requereix un esforç prioritari i sostingut del sistema d’R+D+i en termes de recursos econòmics i humans, una millora de la governança institucional, així com un sector privat que aposti veritablement per la recerca i la innovació. En qualsevol cas, el suport sostingut a la recerca hauria de ser una prioritat d’interès general, perquè és un fet empíricament comprovat-com dèiem al començament-que les economies basades en el coneixement resisteixen millor els períodes de crisi.
Es tracta d’un article seriós i de lectura recomanada. Jo només puc afegir en aquest curt comentari, que comparteixo les tesis de Luis Oro.