Alerta vermella a les universitats

Enric I. Canela

El diari El país dedica un article a la situació econòmica de les universitats: Las universidades atajan su déficit desbocado con temor a más recortes.

L’article contraposa l’opinió del director general d’Universitats, Lluís Jofre, i la dels rectors o gerents de les universitats. És cert que les universitats vam portar uns anys una política de creixement, també és cert que en part va estar animada per la Generalitat, que va pactar i signar uns augments progressius de les transferències. Tampoc no hem d’oblidar que les reformes dels plans d’estudi generades per l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (conegut com Pla de Bolonya) era cara i això se sabia.

Hem de tenir en compte que un dels grans problemes de les organitzacions professionals, aquelles en les que la prestació del servei exigeix personal altament qualificat que directament presta el servei (educatives o sanitàries) tenen molta inèrcia.

La inèrcia va fer que fos pràcticament impossible aturar la despesa quan la Generalitat no va complir. Recordem que l’anterior Govern ja no va pagar el que havia signat quan les universitats ja ho tenien als pressupostos. Això vol dir que tenien personal fixi altres despeses que no es podien reduir i per tant generar dèficit.

Poc a poc les universitats s’han anat adaptant a la nova situació, però amb reduccions que posen en risc la prestació del servei. Cert que s’han reduït ineficiències, però canviar l’organització, que recordem depèn molt de les lleis, amb personal fix, no és gens fàcil i no és pot fer en poc temps.

Com diu el rector de la UB, Dídac Ramírez, el que importa és tenir controlat el dèficit. El que també és cert és que això també implica deixar de fer coses imprescindibles. No vull ni pensar en el que costarà recuperar-nos de manteniments d’edificis insuficients, per no citar el que és el moll de l’os de la universitat, la recerca. Amb llapis i paper es poden fer moltes reformes, pensant en macro, però les ineficiències són micro. Per posar un exemple, les jubilacions, traduïdes en reducció de personal, no sempre es produeixen on la plantilla és suficient.

Jo sóc optimista per naturalesa i penso que podrem seguir millorant en alguns aspectes, però indubtablement, en conjunt, la política pública amb les universitats es traduirà en una baixada de la qualitat global del servei que avui presten les universitats.