Enric I. Canela
Una notícia universitària del dia és que avui s’han reunit als Caputxins de Sarria docents universitaris per denunciar la precarietat laboral sector.
Diu que hi han participat al voltant de 200 professionals del sector en diferent situació laboral: veterans, professors joves i docents en situació precària, que plantejaven les seves queixes i aportaven idees per organitzar mobilitzacions. Per TV3 he reconegut molts que són dels que devien ser a la Caputxinada que va tenir lloc l’any 1966.
Podeu trobar més detalls a L’assemblea de professors de la universitat pública se suma a la vaga d’estudiants del 28 de febrer.
Entre allò i això hi ha una diferència substancial. Només cal llegir el manifest d’aleshores. En aquells moments la dictadura era el model, ara tenim problemes diferents. Aleshores hi havia un problema polític, ara és un problema econòmic. Tenim un govern que no té ni per pagar les seves nòmines, està arruïnat. Ens redueixen els diners i ens els reduiran més perquè no els tenen.
Hem de lluitar, però no hem de confondre l’enemic. Es barregen demandes ideològiques i demandes econòmiques. El descontentament ve per diferents bandes però no tots els descontents pensen igual.
Jo per exemple, demano més recursos i millors condicions laborals, estic en contra dels contractes que es fan als professors joves, ens cal renovació de plantilla, etc. però no veig la mercantilització per enlloc i em sembla molt bé el model europeu de Bolonya. El que no em sembla bé és haver adoptat el 4+1. Per altra banda, tenim una llei que fa menys eficients els recursos que tenim. Estic en contra de les normes que tenim però no que adoptem un model com l’escocès.