Quines cinc recomanacions li donaria a les universitats de Catalunya?

Enric I. Canela

L’altre dia l’ACUP va publicar una entrevista amb Gilles Breton, Professor de la Graduate School of Public and International Affairs de la Universitat d’Ottawa. Gilles Breton ens feia cinc recomanacions. Cal llegir-es (i alguna cosa més).

ACUP: Quin creu ha de ser el paper de les universitats en el món actual?

GB: El paper de la universitat té dos components: en primer lloc, com una institució que educa els estudiants, produeix nous coneixements i nova comprensió de les activitats humanes i també com a actor que s’ha de veure com un component clau en el desenvolupament de les nostres societats i del planeta.

ACUP: Quines cinc recomanacions li donaria a les universitats de Catalunya?

GB: Jo no sóc un expert en la situació de les universitats de Catalunya. Però suposo que s’enfronten als mateixos problemes que les altres universitats del món occidental. D’acord amb això, les meves recomanacions són les següents: La meva previsió és que entrarem en un nou període en la història de les universitats durant els pròxims 10 a 15 anys. Així que totes les persones que treballen en una universitat hauran de ser mobilitzades, en especial els acadèmics, a participar en aquest debat sobre la redefinició de la importància social, econòmica i acadèmica de la universitat. Cal també mirar acuradament l’impacte del que alguns anomenen la nova democratització de la universitat i el coneixement (la descàrrega de continguts del curs a través d’Internet) i l’impacte d’això en les nostres universitats. I si vostè pensa com jo, que el gran perdedor durant l’últim parell de dècades a les universitats no són les activitats de recerca i els estudiants de postgrau, sinó la qualitat decreixent de l’educació universitària, els cursos a través d’Internet podria tenir un impacte en l’organització de la nostra universitats. Hem de revisar les nostres estratègies internacionals. La globalització de l’educació superior necessita més que “paraules” de les direccions de les nostres universitats. Ha de convertir-se en un element clau en aquest procés de redefinició de les universitats. D’altra banda, una excel·lent aliança internacional, una millor presència a les xarxes de recerca que importa, la redefinició de la mobilitat d’estudiants cap a una mobilitat de graduar i el desenvolupament d’un “compromís” polític cap als països del tercer món podrien ser alguns dels elements d’aquesta estratègia. He d’afegir la integració de la ciència i coneixement com un nou element d’aquest tipus d’estratègia internacional. Si la innovació és un element clau del que les universitats produeixen, aquest procés d’innovació no ha de reduir-se només a les ciències i ciències aplicades. Les nostres societats necessiten també la innovació social, cultural, econòmica i política. Des d’aquesta perspectiva, les universitats haurien de donar suport més important de recerca en humanitats i ciències socials, ja que no només produeixen el pensament crític, sinó també el pensament creatiu. En la renovació de la reorganització social, econòmica i política de les nostres societats la contribució de les humanitats i les ciències socials serà més que important. Serà essencial. La imaginació, la imaginació, la imaginació!